L’avi de més de vuitanta anys de jove era religiós esccolapi
i es va dedicar amb molt d’entusiasme a l’esport entre els alumnes. Aleshores
per a ell no era una filosofía, era una vivència que ajudava als nois i una
vegada jubilat també en les seves aules hi havia noies. L’esport sempre va ser
important . La filosofía l’ha pensada i reflexionada més tard, bàsicament
desprès de la jubilació. I l’està encara meditant escribint les seves memòries
esportives. Sempre ha pensat les relacions excel·lents entre religió i esport i
les qualitats d’aquest que li donen un carácter de religiositat. I a les seves
velleses l’alegria és doble quan s’assebenta que el Papa Francesc impulsa un
partit de futbol basat en l’espiritualitat, la fraternitat i l’excel·lència
esportiva. El partit de futbol que jugaran estrelles del futbol mundial
coincideix amb la primera reunió de religions en una trobada a Roma. És molt
important per a la convivència mundial que el futbol, reunint jugadors d’elit
de diverses creences, s’uneixi a Roma i a l’ensems exemplaritzi al món que la germanor
universal és possible i que el camins que porten a la globalitat verdadera són
molts, només cal conèixer-los, pensar-hi, meditar-hi i practicar les seves
ensenyances. És una alegría per a ell comprovar com el seu treball en el món de
l’esport no va ser un trist passatemps sinó una pedagogía que feia més forta la
personalitat dels alumnes. I força d’ells li han agraït. Només li faltava
aquest gest del Papa Francesc quan el seu darrer llibre es titula ELS ÀNGELS
JUGUEN A FUTBOL. L’ha editat TEMENOS EDICIONS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada