A les Escoles Pies de Puigcerdà el bàsquet era un esport per
esdeveniments socials amb la participació de l’equip de la població, de
l’exèrcit i del pensionat. Certament en els anys cinquanta del segle passat la
bona harmonia entre els tres estaments de la ciutat era una norma de bona
convivència. Recordo un festival de bàsquet presidit pel Capità General de
Catalunya, Joan Baptista Sànchez, i penso que se celebrava en honor seu. A la
pista, formats, els tres equips. No em pregunteu els resultats, però sí recordo
una gran lliçó de ciutadania quan se li demana al General permís per començar
el torneig i ell amb una senzillesa exemplar contesta que allà l’autoritat no
era ell sinó el Superior del Col·legi i li tocava a n’ell donar autorització. En
les diferents manifestacions esportives que s’organitzaven l’objectiu primer
era sempre una bona relació de convivència.
En una altra vessant, fou al pati dels escolapis on vaig
gaudir d’un partit entre un equip de Puigcerdà i un altre d’un poble francés
veí, amb la particularitat que en aquest hi jugaven homes i dones amb tota
normalitat. Una lliçó de bones relacions humanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada