L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dijous, 17 de juliol del 2014

BÀSQUET

A les Escoles Pies de Puigcerdà el bàsquet era un esport per esdeveniments socials amb la participació de l’equip de la població, de l’exèrcit i del pensionat. Certament en els anys cinquanta del segle passat la bona harmonia entre els tres estaments de la ciutat era una norma de bona convivència. Recordo un festival de bàsquet presidit pel Capità General de Catalunya, Joan Baptista Sànchez, i penso que se celebrava en honor seu. A la pista, formats, els tres equips. No em pregunteu els resultats, però sí recordo una gran lliçó de ciutadania quan se li demana al General permís per començar el torneig i ell amb una senzillesa exemplar contesta que allà l’autoritat no era ell sinó el Superior del Col·legi i li tocava a n’ell donar autorització. En les diferents manifestacions esportives que s’organitzaven l’objectiu primer era sempre una bona relació de convivència.
En una altra vessant, fou al pati dels escolapis on vaig gaudir d’un partit entre un equip de Puigcerdà i un altre d’un poble francés veí, amb la particularitat que en aquest hi jugaven homes i dones amb tota normalitat. Una lliçó de bones relacions humanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada