EDUCACIÓ FÍSICA EN LA MEVA INFANTESA

Fa vuitanta cinc anys que d’aquest tema no se’n parlava però es posava en pràctica. Un servidor en sóc un beneficiat. Quan tenia quatre anys jo tenia els peus de pinya i plans. Un metge de Barcelona em va operar i va recomenar al meu pare uns exercicis de recuperació. Els primers, el meu pare amb les mans em feia fer el moviment dels peus procurant que els dits s’apropesen els més possible a la cama. Era un exercici dolorós però li he d’estar eternament agraït al meu pare. Gràcies a ell les articulacions del peus es mouen amb normalitat. Per completar la tasca i tenir continuitat i reforçar la muscularura de la planta dels peus i de les cames, tres màquines foren força importants. Una màquina de cosir, una afiladora d’eines del camp i una bicicleta. Gràcies a elles vaig reforçar la musculatura corresponent, recuperar tot el moviment de les articulacions i assolir més seguretat al caminar. Aprofitar les eines d’una casa de pagès per recuperar físicament a un nen acabat d’operar quirúrgicament demostra la qualitat mèdica i humana de les persones responsables de la salut d’aquella criatura, que era jo. Sovint quan penso el perquè sóc tan partidari de l’educació física per els infants no puc deixar de recordar els meus anys de nen, el metge que em va operar, la paciència del meu pare i les persones que em feien seure davant la màquina de cosir per exercitar els meus peus, de les que em van ensenyar a moure la pedra afiladora d’eines del camp i de les que em van ensenyar de petit a correr en bicicleta.