El Pensionat d’Alta Muntanya dels Escolapis de Puigcerdà tenia
en l’esport la base del seu èxit en temps del Pare Mampel. Però, com he dit
moltes vegades que els meus millors mestres han estat els alumnes, en aquesta vessant
de l’esport la condició es compleix amb escreig. La varietat d’esports que
practicaven els interns va ser la meva immersió en aquest tema. I a Puigcerdà
vaig gaudí de l’excursionisme, de l’alpinisme, de la natació, de l’atletisme,
de l’esquí, de l’hoquei sobre patins i sobre gel, del ciclisme, del motorisme,
de l’equitació, del futbol, del tennis, del voleibol i de l’educació física.
Fou un autèntic bany esportiu. Miquel Casas, ciclista i guanyador de la Volta a
Catalunya, fill de Caldes de Montbuy i que tenia una botiga de bicicletes i
motos a Puigcerdà fou més que un amic. Amb ell vam organitzar al Passeig una
cursa d’eliminatòries amb la participació dels millors ciclistes de Catalunya
dels anys cinquanta del segle passat. Gràcies a ell s’organitzava cada any la
Volta a la Cerdanya pels alumnes de l’Escola Pia. Sempre tenia preparades
bicicletes per a qualsevol activitat de la
modalitat. En la modalitat del motorisme també oferia el seu
recolzament. En aquells anys estiuejava a Puigcerdà la família Sagnier. Un dels
seus membres era un motorista esportivament reconegut. Un estiu, en el camp de
futbol ceretà, va fer una demostració de com caure de la moto sense fer-se mal.
Caigudes dels motoristes de curses. El camp de futbol de Puigcerdà era l’espai
on cada any com a final de curs s’hi organitzava una gynkhana de cotxes
destinada als pares dels interns. Se celebrava el darrer dia de curs i una
vegada acabada la festa els interns se n’anaven a passar l’estiu amb els seus
pares. I començaven les vacances d’estiu amb l’organització de campaments. Cal
dir que les estades estiuenques eren la millor propaganda de l’Internat d’Alta
Muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada