La meva primera experiència amb l’hoquei sobre patins la vaig
viure a Puigcerdà i van ser els interns
qui em van encomenar l’afició. En aquests moments no recordo exactament com va
començar. Entre els pensionistes es va formar un equip i es van començar a
buscar equips per jugar. Amb Ripoll, amb Vic, amb Sant Hipòlit de Voltegrà. Els
primers partits es jugaven a la pista dels Escolapis i quan l’Ajuntament va
construir la del costat de l’estany, allà. El que no recordo és com va començar
l’amistat amb Tito Mas, una amistat entranyable que em va fer viure estones
molt agradables a Puigcerdà i a Barcelona. Ell va portar, més d’una vegada, una
autèntica selecció catalana que jugava contra l’equip dels escolapis. No recordo
tots els noms, nomès, el d’ell, del Puigbó, del Serra, del Gonzalo. Van fer
crèixer l’afició a la Cerdanya i ho va fer tant que es va formar l’AEP, que
jugà la lliga de Tercera Categoria Catalana. Un equip format per jugadors de la
població, com J.R.Pubuill, Antoni del Barato , Carpi, Barnola, Fernàndez, que jugava
de porter i va treure la llicència federativa d’àrbitre. També hi jugaven
alumnes del Pensionat, com Joan A. Roca de Vinayls, que va fitxar pel Sant
Hipòlit de Voltregà, com porter de l’equip de la Divisió d’Honor .La llavor de
l’hoquei sobre patins va assegurar la formació del Club Gel Puigcerdà que va
tenir en J.R.Puvill el gran promotor.
Un cop a Barcelona, als Escolapis de Sant Anton, vaig intentar
formar un equip infantil, que va arribar a jugar campionats escolars, però la
meva relació amb l’hoquei va continuar participant amb la Federació, recordo
que en un curs d’àrbitres, em van demanar unes xarles psicològiques esportives.
Va ser durant la meva estada a Barcelona quan vaig gaudir al màxim d’aquest
esport assistint al Palau d’Esports, convidat per la Federació, a partits
internacionals i de campionats mundials. Però el record més emotiu i personal
el vaig viure en l’enterrament del meu gran amic Tito Mas, presidint-lo
acompanyat dels seus fills.
La tercera i darrere fase la vaig viure a Granollers. Dues
vegades vaig intentar formar equips i van arribar a jugar federativament amb el
nom del Sant Josep. Era l’equip de l’Associació de Pares i Exalumnes de
l’Escola Pia. La seva vida va ser molt curta al secularitzar-me i deixar
l’Escola Pia. Per raons alienes, vaig continuar vivint a Granollers i
col·laborant amb l’esport de la ciutat. Un segon intent per fundar el club de
patinatge. Em van venir a buscar, es va formar l’equip, es va jugar un any en
la categoría corresponent de la lliga catalana però uns mal entesos van
provocar la no continuitat de l’hoquei sobre patins. L’entitat va continuar amb
el patinatge artístic, per cert amb molt d’èxit, i que mereix el meus millors
aplaudiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada