GRANOLLERS CUP, INTERNATIONAL HANDBOL TOURNAMENT

Aquells joves de 18 a 20 anys que amb il·lusió i entusiasme van començar a jugar un nou esport a Granollers, no sé si somiaven en convertir Granollers en la centralitat mundial de l’handbol però sí és veritat que algun d’ells han estat testimonis de l’esdeveniment internacional més clamorós que ja porta celebrades divuit edicions. No sé el que sentien, ho imagino, perquè la multiculturalitat de l’handbol passejant-se per la capital del Vallès Oriental suposa formar part de la constel·lació de l’esport. I el que és molt important rau en el fet que l’esdeveniment el protagonitzen les categories formatives de jugadors i jugadores per l’handbol dels campionats mundials i Jocs Olímpics. I en aquest cel estrellat hi figuren estrelles granollerines i vallesanes. Honestament allò que més m’impacta de la Granollers CUP no és nombre de participants, ni la vàlua del joc, sinó les sensacions i emocions, alegries i tristeses que durant la trobada s’hi viuen i ajuden a l’enriquiment cultura i humà de cada jugador i jugadora, de cada pare o mare, de cada persona directiva i del ressò internacional, que gràcies a l’esport, fa més íntima i intensa la convivència i explica amb fets que vol dir globalització. L’handbol de base durant uns dies gran pedagog de filosofia esportiva que amb alegria i molta il·lusió reforça l’esperança de que un món millor és possible. L’esport hi té molt a dir i a fer en el camp de la pau universal. I la millor i més transcendent aportació de l’esport s’ha d’aportar des de la base, formant bons esportistes però a la vegada millors persones. I l’esport gaudeix d’un instrument cabdal: saber guanyar i perdre demostrant-ho amb un amistós companyerisme entre els jugadors i jugadores dels equips guanyadors i perdedors. L’alegria del guanyar anima a millorar i la tristesa de perdre impulsa a l’orgull a no conformar-se i a pensar en el proper partit el meu equip guanyarà. Saber guanyar i perdre és l’exercici humà més creatiu a l’hora de fer amics. Totes i totes, jugadors i jugadors, tenen el deure de voler ser els millors i quan no ho són, l’oportunitat de parar esment en què són millors els altres. La Granollers CUP ensenya amb fets aquesta filosofia. Segur que d’exemples ens els divuit anys se n’han viscut molts. Em va copsar emotivament el fet d’un noi que en la seva primera participació va fer amistat amb jugadors de les Franqueses i al no presentar-se més el seu equip ell demanà poder participar amb els seus amics. Un dels molts exemples que amb 18 anys s’hi ha viscut i justifiquen un esdeveniment esportiu que si no existís caldria inventar-lo. Per què la Granollers CUP no és només esport, l’esport és un pedagog, un educador, un filòsof, un metge, i sobre tot un relacions humanes excepcional. La Granollers CUP 2017 ja camina.