Catalunya en els Jocs Olímpics del Brasil

El títol, en ell mateix, sembla una contradicció i si voleu una fantasmada, però Catalunya hi és present. Una tercera part llarga dels esportistes de les seleccions espanyoles són catalans. Allò menys important és si són o no independentistes. Són catalans i en una Selecció Catalana, n’estic convençut, la majoria la preferiria i hi jugaria.  Pel que s’ha vista fins ara la contribució catalana ha estat molt important, també en les medalles. Personalment no estic en contra de la participació, actualment, dels esportistes catalans en les seleccions espanyoles, penso que hi tenen dret i que hi han de, o poden, participar i assolir les més altes aspiracions també en el camp de les medalles. I de moment s’està complint. Oficialment Catalunya no és olímpica però una part considerable dels seus esportistes sí ho són, encara que la premsa nacional en particular la TV parli sempre d’espanyols. Hi ha detalls molt significatius, les tres primeres medalles les han conquerit dues dones, una catalana i una basca, dues esportistes de dues nacions hispanes que es volen independitzar i amb tot han lluitat per assolir el seu èxit. La seva vida, el seu jo, és primer que tot fins i tot que la nació. I és lògic que els i les esportistes basques i catalanes defensin els seus drets esportius en les condicions més adequades en el seu moment, i en el moment de les Olimpíades del Brasil, políticament són espanyoles encara que de cor siguin catalanes o basques. Però no només en les medalles ho són d’importants també en la qualitat esportiva de les seves actuacions, guanyi o perdi el seu equip. Perquè allò més important és ser, ser, en aquest cas, esportista d’elit. I de moment ho estan demostrant. I si ampliem el marc a països catalans la qualificació encara és més significativa. En uns Jocs Olímpics on el sentit global hauria de respectar més les individualitats que li donen categoria, la premsa actua de manera com si fos la globalitat i no els individus els protagonistes. Desitjo i defenso la realitat propera d’un Comitè Olímpic Català però en els nostres dies no existeix per raons polítiques i sobre les raons polítiques hi ha les humanes que tenen tot el dret de demostrar la seva qualitat i potencialitat. I de  moment ho fan. I com un país democràtic, penso, que el Comitè Olímpic Espanyol, que va néixer a Barcelona, hauria de demostrar la seva personalitat  democràtica reconeixent i agraint els èxits dels i de les atletes de les diferents nacions de l’estat espanyol. És trist no estar a l’alçada davant d’un fet com aquest i actuar de manera que allò que es vol és diluir-los en la majoria hispànica. Personalment, i sóc independentista, aplaudeixo als i a les atletes catalanes per la seva dedicació, el seu treball i la demostració de la seva qualitat. Estic convençut que la majoria d’esportistes en les properes Olimpíades hi volen participar com a seleccions del Comitè Olímpic Català. Els anys 80  del segle passat hi hagué un moviment força intens a favor del COC amb la intencionalitat de participar en els Jocs de Barcelona. Catalunya no gaudia de la força independentista actual i la justícia espanyola tingué prou cura d’eliminar-los empresonant als més representatius, que uns anys desprès Europa condemnà a Espanya a independitzar-los. Avui tenim el sentiment independentista majoritari, l’esport organitzat amb la UFEC i la Plataforma pro Seleccions Catalanes i aquella bella esperança és a l’abast de la mà. Només depèn el salt definitiu de la voluntat dels catalans. Els Jocs de Río ens estan donant la raó. En les Olimpíades del 2020 la bandera catalana onejarà en els màstils de l’organització i el COC desfilarà comandant la participació catalana de molta qualitat esportiva.