No és cap secret que m’apassiona l’esport i
filosofar-hi. Uns Jocs Olímpics són un esdeveniment esportiu que critico a
consciència però no concretament els esports que s’hi presenten sinó la
manipulació que es fa de l’esdeveniment i dels diferents esports. Malgrat tot,
defenso la celebració dels Jocs i les organitzacions esportives perquè des de
les errades és possible arribar a la veritat. Es porten tres jornades dels Jocs
del Brasil i he visionat alguns esdeveniments sobre tot si hi participava
Espanya, Catalunya indirectament. De
moment la meva opinió d’una participació catalana en futurs Jocs
Olímpics m’afirma que Catalunya hi faria més bon paper que Espanya i en el
pitjor dels casos no menor. No em preocupaven les victòries i sí els resultats
i la forma com s’assolien. He intuït una gran preocupació medallística, una
gran preocupació per la marca Espanya però cap comentari comparatiu del perquè
de les diferències negatives i positives. És veritat que les modalitats
esportives defineixen esportistes de diferents físics i psíquics i també de
condicionants geogràfics i històrics, que propicien que alguns països es
decantin més per uns esports que per altres. Però el fenomen de la
globalització facilita l’expansió geogràfica dels esports d’orígens molts
marcats, com el bàsquet, el futbol, l’atletisme, la natació i molts d’altres.
Tenint en compte aquesta circumstància d’aclimatació esportiva he procurat
treure les meves conclusions basat en la
norma pels seus fruits els coneixereu. I he deduït de la importància per la
seva presència del factor educatiu. Factor educatiu que no només contempla la
preparació física sinó també la psíquica, la cultural, la sanitària,
l’econòmica, la política, la religiosa i sobre tot la humana. Òbviament que
algunes vessants hi tenen una incidència més directa que d’altres, però entre
aquestes altres n’hi ha que esdevenen imprescindibles per a les bàsiques. I
observant com es guanyava i es perdia he conclòs que per norma la pedagogia
encara és massa feble fins i tot en els esportistes més destacats. En la
participació espanyola és on hi trobat la feblesa a que em refereixo i un
considerable desequilibri que es dedueix escoltant els comentaris de la premsa
i valorant els resultats, que és veritat que n’hi ha d’excel·lents amb opció a
medalla però també de desencisants per la forma com no s’han assolit. No serè
jo qui critiqui negativament la participació espanyola, ni fent cas del
resultat del partit de bàsquet femení EEUU- Espanya pel seu 63 – 103. És
on hi he vist reflectida la influència
de l’escola. I en l’equip femení espanyol, si no vaig errat, hi jugava una noia
que estudiava amb beca del bàsquet en una universitat dels EEUU. I a fe que no
desentonava i hauria destacat jugant en el conjunt americà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada