Rafel Nadal, olímpic

M’agrada l’esport i considero que és un factor amb una gran capacitat pedagògica de formació. Sincerament no sóc cap entusiasta del tenista mallorquí, reconec que és una figura internacional, però alguns condicionants decanten l’estima. Malgrat tot, m’agrada l’esport, i he seguit la trajectòria de Nadal en els jocs de Rio i amb tota honestedat exclamo “chapeau”. Ha donat una lliçó d’esportivitat, d’amor a l’esport i de dignitat esportiva, que ho és també de dignitat humana. Guerrer del tennis i treballador del seu caràcter. Òbviament no totes les circumstàncies són favorables però en Nadal totes són bones per defensar-hi el seu honor esportiu. En una trajectòria llarga plena d’èxits hem de ser conscients que en la vida arriba un moment que el jove que jo era ahir avui és una persona gran que els joves d’avui li recorden amb victòries els seus èxits d’avui. El treball seriós de l’edat madura davant el treball entusiasta dels joves genera situacions en les que la millor medalla és l’exemple de la deportivitat. La medalla d’or individual la va perdre en mans d’un nou valor i la bronze també. Però hi ha detalls en aquesta lluita que mereixen atenció. La sort i les errades. De la mateixa manera que la medalla d’or en el concurs de dobles li va arribar amb la darrera jugada de mala sort del contrari per un doble servei errat, en la pèrdua de les medalles individuals, errades personals donaren la victòria al contrari. La sort és un jugador que sovint guardona el risc i sovint el castiga. Però allò veritablement important és desafiar el risc de guanyar o perdre perquè és el camí més segur de l’exit i  definidor de l’esportivitat. I aquest risc Rafel Nadal l’ha desafiat conjuntament amb una gran fe en el seu treball i una dedicació d’un autèntic guerrer. Els anys no perdonen però en el torneig de Rio s’hi afegeix a exigències extres de participació que li causaren una fatiga i un cansament que li restaren facultats, però ell ho desafià i s’hi lliurà fins i tot amb desmesura. No ha conquerit la segona medalla d’or individual en uns Jocs Olímpics, però n’ha assolit una de més important, la medalla de l’esportivitat generosa. Dos tenistes del futur li van demanar pas.