L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimarts, 29 de març del 2016

QUIN NOM HA DE PORTAR EL CAMP DEL BARÇA



He seguit una estona el programa d’esports del vespre d’avui, 29-3-2016, i m’ha cridat l’atenció l’opinió d’un tertulià que confessava que avui, segons ell, hi havia dos noms per donar al camp:  Johan Cruiff i Lionel Messi. Discrepo totalment, perquè penso que el nom del camp del FC Barcelona no ha de portar el nom de cap jugador, per una raó molt senzilla, cal ser molt respectuós amb la història. Els joves tertulians parlaven del futbol del Barça corresponent al segle XXI, però obliden que algunes afirmacions no són vàlides fetes des de l’òptica actual. No nego la importància de Johan Cruiff en la història del Barça i no la nego perquè no només va millorar tècnicament sinó que li va donar una filosofia. I malgrat això, que és molt rellevant, crec que el camp del Barça no ha de portar vel seu nom. I el de Lionel Messi, molt menys, perquè la importància de la ideologia esportiva d’un club rau en la seva filosofia esportiva i Lionel Messi li aporta la pràctica però no una millora de la filosofia. En el procés del FC Barcelona hi ha dues figures que són més transcendents per donar nom, el fundador, Gamper, i el president màrtir, Sunyol. Però tampoc el batejaria amb cap d’aquests noms. Hi ha un noms en la història del Barcelona que van ser molt importants per la seva qualitat tècnica de fa cent anys i d’altres seixanta o cinquanta. Però hi ha una circumstància que és molt important a tenir en compte, l’època i el progrés. La tecnologia ha millorat els terrenys de joc i el protagonista del futbol, la pilota. No és el mateix jugar en un camp de començaments del segle XX que en un actual. No és el mateix jugar, amb una pilota dels primers anys dels segle XX que amb una actual. Com seria, per exemple, la figura de Samitier amb les condicions actuals. No anem tan enrere, com jugaria Kubala, avui dia?. Quan és vol diagnosticar quin és el millor jugador de la història del futbol o d’un club s’ha de fer amb criteris històrics, no només amb criteris d’una època. Kubala va crear la urgència d’un camp més conforme amb els temps i la forma de jugar i es va construir el Camp Nou. Cada època té els seus ídols, però els ídols no escriuen les bases de la història, les compleixen. L’autèntic fora de sèrie és aquell que és el millor del seu temps però a la vegada escriu la nova filosofia, per exemple, del futbol. I en el Barça que jo conec ho han fet dos jugadors, Kubala i Cruiff. Quin ès el millor? Matemàticament, penso, encara no existeix la fórmula per el seu càlcul. Amb tots els respectes, Messi ha guanyat pilotes d’or, Cruiff, també, Kubala, no, però penso que en el marc de la història són millors Kubala i Cruiff i m’aventuraria a dir que jugadors del primer gran Barça de la història, que emigraren a Mèxic, també tenen prou mèrits per merèixer un espai de preeminència. Els jugadors d’avui seran grans si s’adapten al progrés i només seran líders si aporten noves consideracions en la filosofia del futbol del segle XXI. Quin nom ha de portar el camp del Barça? No sóc ningú per determinar-ho però penso que seria molt intel·ligent un nom que definís la filosofia futbolística de Catalunya, d’acord amb la capitalitat català de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada