El programa esportiu de TV3 s’ha afegit al dol
internacional per l’atemptat terrorista de Bèlgica i m’he decidit visionar-lo, com algun altre dia però avui en
la seva totalitat. I amb tota franquesa, l’esport a Catalunya comença i acaba
amb el Barça o aquest programa està dedicat cada dia al FC Barcelona? No tinc
res contra el club de la capital catalana però sí molt a defensar de l’esport
català. Senzillament la tertúlia m’ha semblat un escolanet del club de Barcelona.
Donava la impressió que des d’el programa decidien l’alineació del partit
Barça-Madrid de dintre uns dies. Francament m’ha fet la impressió que es dedicaven
a buscar tres peus al gat. I al mateix temps s’hi respirava una mena de fòbia antimadridista.
Comprenc i entenc la preocupació dels culés perquè el seu equip no perdi l’avantatge
que li porta al seu rival. I les anàlisis que feien dels partits i dels
jugadors em respirava una certa ferum de riscos innecessaris. Si el Barça té
més jugadors seleccionats pels seus països d’origen, els seus dirigents
directius han de córrer amb la responsabilitat i les conseqüències corresponents.
Que si els jugadors del Barça han de fer més quilòmetres que els del Madrid és
una conseqüència de l’organigrama. Per altra banda, els jugadors han d’estar a
les verdes i a les madures i complir amb les seves obligacions. A l’hora de la
nòmina quin són els criteris que predominen. El seu físic ha de respondre també
als arguments del fitxatge i precisament els jugadors dels que més es parlava
pel cansament que els hi suposarà el viatge eren els més ben pagats pel club.
Hi ha situacions a la vida a les que se les hi ha de fer front d’acord amb la
qualitat física, tècnica i humana valorada. Senzillament algunes comparances em
semblaven totalment fora de context. Mentre visionava el programa me’n feia
creus de tot allò que escoltava. I encara més llenya al foc , perquè s’entaulà
un intercanvi d’impressions amb dos programes més, EFECTIVAMENT, de TV3 i EL
CLUB DE MITJA NIT, de Catalunya Ràdio i, si no ens vol una, tres cullerades.
Una altra vegada el mateix tema. Desitjo com ells que el CF Barcelona
esdevingui campió de lliga i guanyador de la xampions però cal, també en la
premsa, ser creïbles, racionals i prudents. Penso senzillament que altres
esports catalans es mereixen un tracte més esportiu i més humà perquè porten,
sense cap dubte, Catalunya al cor millor que més d’un jugador del Barça. No
perquè els esports siguin més minoritaris deixen de merèixer atenció. I la
premsa de casa nostra els té molt, massa, arraconats. Quin seguiment fa la gran
premsa catalana de les més de vint federacions catalanes adherides a les
respectives federacions internacionals i les corresponents seleccions participen
en competicions internacionals i campionats mundials? Amb l’esport cap a la
independència, però és amb els esports minoritaris que més i millor hi camina
el nostre país. L’espai que els esports de l’UFEC té a la televisió i a la
premsa són tan mínims que és impossible que l’afició esportiva de l’esport
català s’assabenti dels partits i competicions que juguen. Senzillament,
començant per Sport club de TV3, més espais de tots els esports federats que es
practiquen a Catalunya. Ells també tenen dret als serveis de la televisió
pública catalana que paguen tots els catalans i ells també. I el mateix penso
de la premsa escrita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada