El futbol l’ha posat a primera línia social i sobre
tot esportiva, malgrat els contratemps propis de la naturalesa humana. La seva
qualitat tècnica, a la vegada artística com a jugador cal afegir-hi la seva
saviesa com entrenador i com artista del futbol. Per què Johan Cruiff era més
que un jugador. Oblidem les febleses humanes que tots en tenim i parem esment
en la seva aportació a la història des de la vessant que li va tocar viure. El
seu nom en la història del FC Barcelona cal escriure’l amb majúscules i amb
lletres d’or. L’esport és un configurador social i Cruiff ha estat una de les
seves figures creatives. Però al costat de l’esport hi ha una evidència de
qualitat humana provocada per la seva malaltia, un càncer. I Cruyff ha estat
exemplar en la manera com l’ha viscut, l’ha suportat i no l’ha vençut però ha
guanyat la partida davant la història. Tinc molt clar a la meva memòria aquell
xut a un paquet tabac en la seva lluita. El tabac fou el seu enemic, però va
vèncer al tabac i el regal ha estat més anys de vida entre els seus i entre els
admiradors del bon futbol. Òbviament no tothom ha estat d’acord amb les seves
idees però tothom està d’acord amb la genialitat de les seves jugades i sobre tot
ell fou el gran defensor i promulgador de l’Escola Esportiva de Can Barça i un
gran treballador en la tasca d’alló que l’esport significa per a la societat
començant per la base. Un exemple de pedagogia esportiva en les escoles dels
nens. Johan Cruiff és molt més que una figura del futbol mundial, és una figura
de la història de com el futbol pot ser un configurador social i un exemple
excel·lent de com ha d’afrontar la persona les malalties. No fa pas massa dies
que ell manifestava la seva filosofia de la lluita contra el càncer i no defallia.
Ha lluitat fins el darrer moment. En pau reposi i que el seu darrer gol sigui
el de l’entrada a l’eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada