BM GRANOLLERS – AALBORG

Sentiments contradictoris visionant el partit per tv. Una arrencada de campió que sembrava moments de desconfiança per mor d’unes jugades que desconcertaven. Si he de dir la veritat no vaig veure mai assegurada la victòria i per una raó més aviat psicològica que tècnica. A la vegada que s’hi lligaven bones jugades d’autèntic handbol, si succeïen unes altres que denotaven una mancança psicològica en el control de les jugades, sobre tot passis i tirs a porta. I és precisament aquesta circumstància la que va posar en perill la classificació per aconseguir jugar els quarts de final que un empat, val a dir també que amb un xic de sort, fou el premi d’una entrega amb moments psicològics un tant descontrolats. No nego el treball i l’esforç de tots els jugadors, que certament des d’aquesta vessant mereixen els millors aplaudiments. Però també és veritat que els hi falta entrenar el domini psicològic. Que era un partit de nervis, és veritat i per jugar aquests partits cal un entrenament específic. La  dedicació dels jugadors fou mereixedora del premi però cal reconèixer el factor sort per jugades equivocades del contrari i per altra banda la gran actuació del porter del Granollers que fou extraordinària. No es pot oblidar la del porter visitant que amb la seva actuació, sobre tot, a la segona part, va multiplicar els nervis dels granollerins. El premi, penso, que és just però s’ha de tenir més cura de la preparació psicològica que li dóna a la qualitat tècnica un valor afegit de qualitat superior. I penso que el Granollers està en el camí per assolir-la. El meu aplaudiment a l’equip per la classificació, al club pel treball lluitador per aconseguir una gran plantilla i al públic pel seu recolzament quan els jugadors més el necessiten.