Un partit d’homenatge, per què, quan, com?

Un partit de competició pot aprofitar-se per fer un homenatge? La funció principal de la competició és guanyar i la necessitat dels punts des avalua sovint l’objectiu afegit. Sobre el paper, un CF.Barcelona – Reial Madrid presenta un cartell qualitatiu de caire internacional. La intenció d’un partit entre dos clubs reconeguts mundialment mereixia tots els respectes i el cartell publicitari esdevenia molt atractiu. Però els objectius dels dos equips esdevenia un gran risc perquè l’homenatge no assolís tots els objectius programats. Com a partit de lliga, dos punts de  mira oposats no ajudaven gens. El Madrid necessitava els punts per escurçar l’avantatge blaugrana i el Barça per allunyar més el contrari. Amb aquesta filosofia l’espectacle esportiu perdia la bondat d’espectacle i es convertia en pugna guerrera. El partit perdia vistositat i l’espectacle generava tensions, no benestar. Com a conseqüència el pitjor partit per homenatjar. Per part del CF. Barcelona i la premsa esportiva catalana, la victòria era fonamental per retre homenatge al geni creador de la nova filosofia futbolística, una de quines bases era salteu al camp i passeu-ho bé. Gaudiu del vostre esport. I en el partit que comento, l’espectacle fou deficitari, el joc no responia a la qualitat que se suposa als jugadors de l’equip català i el resultat es girà en contra. Des  d’els plantejaments, tot un fracàs. I ho fou perquè la vistositat del futbol no va existir per cap de les dues bandes, a l’esport li va faltar la capacitat artística dels moviments i de les jugades. És una pena que la qualitat se supervalori en base a la victòria. Penso que l’homenatge futbolístic va perdre els seus objectius i restà viu a la grada amb l’entusiasme del públic. Qui és el responsable del minso fenòmen esportiu? Opino que no tota la culpa la tenen els jugadors i els tècnics. Bàsicament s’ha de trobar en els plantejaments fets per la direcció del club i per la campanya, per a mi, exagerada de la premsa, acusant en primer lloc la televisiva, que segons ella, amagant, amb la boca petita, una possibilitat de perdre, la victòria no es podia escapar. La sobrevaloració dels mèrits crea ambients que actuen en contra i psicològicament provoquen rendiments massa negatius. La influència psicològica de l’ambient no es pot controlar fàcilment i molt menys quan s’ha creat una eufòria de caire dogmàtic. Escrivint en termes de psicologia humana, que el Barcelona perdés el partit que comentem, fou una injecció de moral per aprendre del fracàs i assegurar la lliga que té a l’abast. Un partit perdut amb un bon joc per part del perdedor i del guanyador també és un  bon homenatge a la persona que en la seva filosofia defensava que el futbol era no només un joc de competició, sinó també un joc de dignitat de vida. Saber guanyar i perdre és una bona definició de la dignitat.