Vaig seguir el partit per TV3

El partit, analitzat esportivament em va defraudar per la forma com es produí el resultat final, i el desencís s’augmentà quan durant una bona estona em vaig dedicar a visionar els comentaris post partit. No negaré la bondat o no del resultat, però el partit va denunciar importants mancances tècniques, reglamentàries i humanes. A vegades sembla ser que en l’esport s’hi val tot i algunes faltes de risc són valorades amb “són coses del futbol”, com si el futbol tingués dret a tot. El futbol com activitat humana que és, el primer deure que té és el respecte a la persona, al futbolista i al públic. I sovint aquesta norma és ajornada, que és pitjor que oblidada. Sincerament el resultat no em va agradar, em va plaure la victòria del Barça però no la forma. Les dues parts del partit tingueren dues lectures prou diferents propiciades per una errada greu del visitant, errada que va tenir la sanció que es mereixia. Penso que la culpa fou total del jugador que l’àrbitre en una falta amb targeta ja s’havia adonat de quina personalitat deportiva calçava i actuà com calia. Qui no va actuar com calia en el gol visitant fou la defensa del Barça lenta de reflexes per cobrir l’espai que havia deixat obert. El 0-1, mèrit de l’atacant i demèrit dels defensors. Errada per una banda, capacitat de reacció per l’altra. Em sap greu, però amb tota sinceritat, manifesto que en la primera part les figures del Barça no van demostrar la seva suposada vàlua independentment de la posició de la pilota. I per altra banda la sort va estar del seu costat quan l’Atlético no va assolir un gol cantat que hauria suposat el 0-2, reconeixent, perquè s’ho mereix, el mèrit del porter culé amb una actuació providencial. La segona part fou dominada pels locals, jugaven onze contra deu, i era la seva obligació però van topar amb una defensa molt bona i no es pot acusar els madrilenys de perdre temps perquè és una acció defensiva que qui tenia de contrarestar-la era l’equip local que li va costar massa treball per foradar la porteria. No ho considero un mèrit sinó un deure d’un equip que en aquest partit no donava la impressió de la seva valoració econòmica. Qui sempre hi és, no hi era, qui juga com un mag, menys i el forada porteries no l’encertava si bé fou l’autor dels dos gols que netejaren la seva actuació deficitària. És veritat que aquest dèficit fou provocat pel visitant que hi estava obligat. La victòria es va quedar a casa i ben vinguda sigui però no és cap garantia de cara al proper partit decisiu a cara o creu. L’Atlético amb un 0-0 en té prou i com equip defensiu és millor que el Barça. Cal esperar que els genis blaugranes a Madrid demostrin de veritat que són genis. És la base de l’esperança culé.