La humilitat en l’esport

La veritat és la base més emblemàtica de la humilitat. Veritat i humilitat per no trair la convivència han de caminar agafades de la mà. I en el món de l’esport aquesta condició no és norma. Resultats esportius en són testimonis. El CF Barcelona va caure derrotat en dos fronts, basquet i futbol. I penso que en els dos hi va pesar més la psicologia que no la qualitat tècnica dels jugadors. El Barça de bàsquet va ser derrotat pel  Lokomotiv i el de futbol per l’Atlètico de Madrid. Segurament que aquesta segona fa més mal que la de bàsquet. Vaig seguir el partit amb el programa La ràdio en colors i em va acabar de convèncer de lo perjudicial que és l’addicció culé. Abans del partit s’anunciava a plena veu que l’entrenador presentava la plantilla de “gala”. Sincerament opino que aquestes afirmacions són ofensives pels anomenats jugadors reserves. Però l’equip de gala no igualà el reserva. Un espectador en els missatges que s’enviaven al programa va escriure una afirmació com  aquesta:”com li falta al Barça el central Xavi Hernàndez”. Totalment d’acord. Pel que els tertulians comentaven li mancava un organitzador i sense ell el trident fa aigües. Un altre aficionat  demanava: “on està el trident”. La veritat que fa mal  l’eliminatòria del “millor equip del món” del play off de l’euro-lliga. I les expressions contra l’àrbitre que no assenyalà un penal quan faltaven un o dos minuts per la fi del partit, posant-se les mans al cap i exclamant  quina vergonya, són demostratives de la passió que cega els ulls davant la veritat! Jo pensava que la vergonya li van posar els jugadors i els tècnics incapaços de marcar un gol, que era el de la classificació. Els excessos de confiança, malgrat vestits d’humilitat reconeixent el valor del contrari, són massa sovint contraproduents. No puc opinar del joc perquè no el vaig veure, però el resultat és molt significatiu. Em sap greu però les sobrevaloracions que s’han fet i es fan de l’actual equip del Barça no és gens estrany que es paguin cares. Falta un bon feix d’humilitat i una gran dosi de respecte al contrari perquè la vida, a la llarga, t’obliga a viure la realitat en contra de les il·lusions d’una superioritat que en qualsevol moment pot canviar d’amo. El millor equip del món ho ha de  demostrar sempre i més davant de les contrarietats. I davant l’Atlètico no ho va fer. I el meu pensament em preguntava: guanyarà la lliga el Barça? Tinc els meus dubtes. Estimo l’esport, m’agrada que guanyin els equips catalans però són de veritat catalans i tractats com a catalans? Perquè TV3 va donar el dia abans el Madrid i el dia següent no el Barça. Es cosa de diners i en el rerefons d’aquesta anomalia hi ha un català. Això sí que és una vergonya.