L’hoquei sobre patins a la meva vida

Va ser a Puigcerdà on vaig conèixer l’esport del patinatge i del que em vaig enamorar. I foren precisament els alumnes que van encendre aquest foc en la meva vida perquè la majoria sabien patinar i una de les seves activitats era precisament el patinatge. Em va plaure molt però mai vaig aconseguir patinar amb normalitat. Però la gran empenta va donar-me-la Tito MAS, quan amb jugadors catalans va portar un gran equip que feu les delícies dels alumnes i de la població. Primer al pati de l’Escola Pia malgrat les seves minses condicions i més tard a la pista que l’ajuntament construí al costat de l’estany en vista a l’hoquei gel. A Puigcerdà es formà l’AEP que jugà a tercera divisió catalana i fou la base de l’equip posterior de gel. Ultra de Tito Mas, es desplaçaran a Puigcerdà el Voltregà, el Vic i el juvenil dels claretians. Va arrelar de tal manera que el porter de l’equip de l’Escola Pia, Joan Antoni Roca de Vinyals va fitxar pel Club Patí Voltregà. Una vegada traslladat a Barcelona vaig intentar formar un equip amb alumnes dels escolapis de Sant Anton però amb poc èxit perquè no va quallar. I durant la meva estada al escolapis de Granollers ho vaig intentar dues vegades amb poc èxit. Cal dir que a Granollers ja hi havia hagut un primer intent. La primera vegada que ho vaig intentar fou amb un equip de l’Escola Pia, que va jugar competicions de la Federació Catalana i la segona, una vegada secularitzat, em van demanar la meva col.laboració, es va fundar el club i l’equip corresponent però una sèrie de mal entesos i d’irregularitats van posar fi a l’intent. Cal reconèixer que introduir un equip de les característiques de l’hoquei sobre patins patia massa dificultats. De totes maneres el Club, gràcies a l’afició, tot s’ha de dir, de les mares, va continuar amb el patinatge artístic essent en l’actualitat una entitat molt preuada en el món del patinatge. Personalment les meves amistats de jugadors internacionals i federatives em van permetre gaudir de grans partits internacionals i de Campionats del Món celebrats a Barcelona. Em sap greu, però en relació amb el patinatge sobre rodes no vaig aconseguir els objectius desitjats. És veritat que no tots els indrets i tots els temps són hàbils per a tot i allà on siguis comporta’t d’acord amb el seu model de convivència a tots nivells, l’esportiu comprès. Durant la meva estada a Barcelona en col·laboració amb el Club Barcino vaig organitzar un torneig en el que conjuntament amb la classificació dels punts per partit, n’hi havia una altra que puntuava per punts de deportivitat. Només se’n va jugar un i prou. Vaig canviar de Col·legi.