M’esperava gaudir d’un excel·lent
espectacle futbolístic i honestament, com espectacle, em va decepcionar. I
resumint, la sort va caure del costat del Barça i en pot estar content perquè
va jugar amb foc. Penso que la victòria podia caure tant d’un costat com de
l’altre. El Barça en fou beneficiat i com l’Arsenal la va buscar. Enhorabona.
Des de la vessant del joc culè, el partit va donar dues cares. La primera part
se la va jugar i la jugada li va sortir rodona com podía haver estat quadrada.
I l’Arsenal es mereixia un gol, sense menys valorar la defensa visitant. Però
durant el primer període cap arrivada perillosa, decepcionant. Es va jugar molt
per la part dreta de l’atac i la raó no era altra que Messi per on ell es
movia. I li van posar força fàcil la defensa a l’equip anglès que recuperava
pilotes amb massa facilitat. És veritat que algunes vegades eren autèntis
regals dels blaugrana. No cal citar noms peró dominava el subconscient de la
Messi dependència, creat massa intensament per la premsa i en especial pels
perdiodistes de TV3. Entre les notes que vaig prendre em diuen que al minut 21
i alguns segons la portería del Barça va passar per un greu perill, fruit d’una
pasada a un contrari que no fou gol de miracle. Podia haver canviat el curs del
partit. Els anglesos jugaven amb un futbol molt estudiat i el Barça, és
veritat, ho donava tot per frenar-los. La millora ocasió de gol del Barça va
arribar en el minut 44, perduda per un defectuós passi curt. Primera meitat 0
-0. La segona part va presentar una altra sintonia. El joc el va dominar més el
Barcelona, el joc es repartia millor malgrat passades al contrari i el famós
trident es feu més present. Resultat el gol, 0 – 1, de Messi. Penso
sinzerament, Messi no va fer extraordinari, va complir el seu deure que
l’obligava a marcar per la forma com li arribà la pilota. Penso que el mèrit
principal es d’Iniesta que va tenir la visió de la jugada, la va iniciar, la va
cedir al trident i el trident no va fer res extraordinari, va complir amb la
seva obligació, amb unes jugades ben trenades, i poder fer arribar en bones
condicions la pilota a Messi. Tot el que no sigui trenar jugades com aquesta no
es pot considerar bon joc per part del trident. La seva reputació, la seva classe,
la seva exaltació periodística i el seu sou, els hi demanen i poden exigir que
la seva manera normal de jugar sigui aquesta, que en una altre clase de
jugadors, si la executessin, es podría valorar de matrícula d’honor. No
discuteixo el penalti, que ho va ser, però sí els comentaris que es fan quan el
crac els falla sense valorar d’execl·lent
la jugada del porter quan l’atura. I una pica en Flandes a favor de
Messi. Quan el periodista li va demanar si l’eliminatòria estava ja assegurada,
fou molt prudent i humil respectant les possibilitats del contrari de guanyar a
Barcelona. Penso que la gran genialitat de Messiés la seva senzillesa. De totes
maneres com a independentista que sóc espero que el Barça guanyi el partit de
tornada i l’eliminatòria i que en la seva cursa triomfal se n’emporti el
trofeig. Però sense jugar amb foc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada