L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimarts, 23 de febrer del 2016

La cultura amiga, no esclava del futbol



Parlar de futbol es pot fer des de la seva vessant cultural en quan és un element que pot generar cultura o des d’aquella en la que se’l  defineix cultura. Modestament opino que el futbol forma part de la cultura, és cultura, però no és la cultura. La definició del que és la cultura no és fácil per la complexitat histórica i geográfica que partint d’un significat concret ha evolucionat amb un ventall que defineix una activitat i els resultats o fruits d’aquesta activitat. Però la definició es complica si parem esment en el temps i el l’espai on es desevolupa, produint-se diferències que ajuden a distingir col·lectivitats. La cultura universal de la humanitat és eminentment global i com a tal construída per múltiples diferències. La centralitat es fonamenta en característiques comunes de la humanitat independentment del temps i de l’espai però aquesta centralitat es ramifica en un globus amb innombrables compartiments que dibuixen una superficie desigual però, a la vegada, íntimament integrada. I en aquesta complexitat hi descobrim el futbol demanant el seu propi espai en el marc interesantíssim de la cultura. El futbol com activitat humana està sotmès a les exigències formatives del ser humà però no només a les exigències formatives sinó també a les urgències d’adaptació a la vida de les persones i de les col·lectivitats. Per una banda la ment humana hi descobreix i analitza totes aquelles connotacions, circumstàncies i esdeveniments que aporten a la formació un  desenvolupament físic conjuntament amb un altre de psíquic. Les consequències dels efectes de l’acció futbolística, tant desde la vessant de practicant com  d’espectador, poden generar desitjos que afectin directament al reciclatje continuat de la persona d’acord amb les diferents situacions en que es trobi. Però els desitjos poden orientar-se a activitats alienes a la pràctica esportiva i que ha posat davant la mirada de l’esportista actiu o passiu i li resulten interessants. Simplement pot adonar-se d’un gran interés per a la seva vida, ja sigui en el camp laboral com en el intel·lectual o artístic. Ben veritat és que força esportistes en l’actualitat han esdevingut personalitats en ambients  comercials, industrials, científics i socials. L’esportista en actiu pot adonar-se que la pràctica i coneixement, en el nostre cas del futbol, li obre un ventall de possibilitats que el seu cos amb els moviments, la intel·ligència amb l’atenció que cal tenir sempre desperta i la passió que li desperta mil emocions, li brinden l’oportunitat d’imaginar-se metge, farmacèutic, industrial, científic, filòsof, escriptor, artista, ampliant-se considerablement el ventall conforme se sent millor jugador. La relació cultura futbol és una relació solidària i amiga que ofereix al futbolista les forces passionals regulades per la intel·ligència per esdevenir un ésser humà integral. El futbol, en el marc de la cultura, és un element de formació humana, d’integració social i una font de valors que ragen del manantial de la natura unuiversal. El futbol és un element de psicología i pedagogía amb base de l’esportivitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada