L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dilluns, 1 de febrer del 2016

Espanya, sots campiona d’Europa 2016



L’handbol és un esport que m’agrada perquè m’ha donat molts moments de felicitat personal i col·lectiva i és l’esport  que amb el Hoquei gel Puigcerdà m’han fet viure més estones de felicitat esportiva. Però la classificació assolida per la selecció de la Federació Espanyola en els Campionats d’Europa no em sembla ni justa, ni merescuda. He visionat algun partit per televisió, no els que m’hauria agradat, el de la final no fou possible, tenia altres deures culturals, però pels reportatges posteriors i les lectures de premsa i el que vaig intuir en alguns dels partits, per exemple l’Espanya-Alemanya en la fase classificatòria, arribo a la conclusió que el sots-campionat ha estat una jugada de sort. El partit classificatori entre els equips que jugaren la final em va fer dubtar de l’assoliment de finalista i vaig veure un equip alemany amb qualitat a tots nivells per superar la selecció espanyola. Conec una mica aquesta esport, no en sóc cap especialista, però a la selecció espanyola li sobraven ganes de fer gols i li faltava joc d’equip pensat per aconseguir-ho. La força física mal controlada no ajuda a ser millor i és causa de fracàs. No em va sorprendre el resultat final amb 7 gols d’avantatge dels germans, que més joves eren més intel·ligents, més hàbils i més controladors del joc, no només de la pilota. Alguna qualitat li faltava a la Selecció Espanyola o, tal vegada i penso que és això, li sobrava per estar en bones condicions físiques, psíquiques, tècniques i esportives per jugar una final. Possiblement li mancava fe individual i col·lectiva i li sobrava convicció desmesurada de ser campiona. Una convicció poc equilibrada en la intel·ligència i en la passió esdevé sovint una font d’errades. I pel resultat i pel que conec dels jugadors espanyols d’errades ni hagué massa i goso afirmar que s’han de repartir entre els jugadors, els tècnics i la premsa que creà un ambient de victòria sense tocar de peus a terra. Una lliçó d’humilitat en l’esport d’elit no és mai sobrera. Només cal saber-la llegir i aprendre-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada