Delicte en la xiulada al rei i a l’himne espanyol?

Amb tota sinceritat penso, que veure delicte en la xiulada en el partit de Copa del rei del curs passat, és més una intencionalitat política que una base legal. M’he llegit articles de la Constitució i de la Declaració Universal dels Drets humans i amb tota franquesa em pregunto si una expressió d’una idea sense crear cap perill d’ordre públic pot ser considerada un delicte. És veritat la xiulada en el partit esmentat, d’haver-hi estat, jo també hauria xiulat. La xiulada era l’expressió de dos pobles de la pell de brau en defensa dels seus drets, de la seva identitat i de la seva dignitat. L’article 16, 1 de la Constitució diu: “ Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per el manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.” Amb la realitat dels fets, xiulada que expressava una llibertat ideològica i ordre públic respectat, on rau el delicte? I per reblar el clau el paràgraf 2 hi afegeix: “Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió i creença.” Però fem una pas més. En els Considerants de la Declaració Universal dels Drets humans, n’hi ha un que diu:”Considerant cosa essencial el protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l’ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l’opressió...” i a continuació trenta articles especificant els drets i el seu compliment. Espanya va signar aquesta Declaració i d’acord amb la Constitució està obligat el govern a complir-la perquè l’article 16 de la Constitució diu:”Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”. Els espectadors que protagonitzaren la gran xiulada eren majoritàriament catalans i bascos que senten políticament i judicial menystingudes les seves idees i els seus drets i ho manifesten en les oportunitats de gran difusió, com és un partit de futbol entre els seus dos equips representatius. I amb la Constitució i la Declaració Universal dels Drets sobre la taula davant d’un problema, penso que allò que primerament cal fer és valorar i examinar el per què dels fets, les seves raons i les conseqüències. De conseqüències n’hi ha una que és lògica però que aixeca ampolles: si no et respecten i et tracten malament allò millor que pots fer és canviar d’amo i canviar d’amo a nivell polític vol dir declarar-te independent. I amb un  govern, que presidint-lo hi ha una persona que abans de ser president demanava signatures contra Catalunya i aprovava el boicot contra productes catalans, perquè això a Espanya dóna vots, amb quin dret s’ha de callar? Penso que els articles esmentats són prou clars i per més inri existeix una massa llarga llista d’incompliments, fins i tot legals, contra Catalunya i el País Basc. Analitzant els motius d’aquest presumpte delicte i la situació de difícil formació de govern d’Espanya no s’hi amaguen pors exigibles de responsabilitats prou clares? Quan una persona s’empara tant a la llei i rebutja el diàleg sobre el tema vol dir que no té arguments fiables per defensar les seves tesis. Espanya viu en aquests moments un autèntic desgavell polític. Hi haurà capacitat d’un debat intel·ligent,racional i democràtic? Tinc els meus dubtes i espero que el temps m’ho expliqui. Tinc confiança en les persones i defenso el seu dret de manifestació i si l’esport els ho facilita, caminem amb l’esport cap a la independència.