Psicologia en les sancions esportives

La sanció imposada a Piqué fa córrer rius de tinta i de comentaris. Havia de ser sancionat el jugador del Barça? Fredament, penso, i només amb el testimoni televisiu de l’enfrontament del jugador amb l’àrbitre suplent, que es mereixia ser sancionat. Com, ho veurem. És proporcionat el càstig en relació amb la falta? Parem esment en el jugador. Sóc conscient que no som perfectes amb dret a equivocar-nos. Però hi ha una altra vessant: la qualitat de la persona en relació amb la seva situació social. El dret a equivocar-se minva a mesura que qualitativament la societat la col·loca en l’elit. No ens movem del futbol. Un infantil té més raons per equivocar-se que un campió del món. El jugador que s’ha guanyat la internacionalitat i ha esdevingut una figura mundial, està més obligat a la perfecció futbolística i la perfecció és exigible en el joc, en el coneixement de les normes i en el respecte als companys, l’àrbitre esportivament és un company. Si el jugador té dret a equivocar-se, també el té l’àrbitre. Tant el jugador com l’àrbitre quan més categoria assoleixen, menys dret tenen a equivocar-se en l’exercici de la seva tasca. La gravetat d’una falta la valora l’àrbitre d’acord amb el reglament. Penso que cal tenir en compte que un àrbitre el coneix millor que un jugador. No vull negar-li al jugador el dret a dissentir, però dissentir no significa cap mena de violència. No sempre les paraules impliquen culpabilitat, culpabilitat que, tal vegada, mereixen els gestos. El meu criteri sobre la sanció de Piqué es basa en els gestos. Des d’aquest punt de vista crec que quatre partits és una sanció injusta i molt més encara amb l’afegit de la multa al jugador i al club. És veritat que se sanciona d’acord amb l’acta arbitral, que fa constar una frase injuriosa. Jo diria que no la va dir, perquè els gestos i els moviments dels llavis no gaudien de prou de temps per pronunciar-la. Dissortadament aquesta sanció va precedida d’altres fets entre el jugador i el mateix àrbitre. Penso que el Comitè d’àrbitres hauria de mesurar les raons per nomenar un jutge madrileny per dirigir un partit de dos equips de dues nacions molt diferenciades i marcades per una identitat definida. La sanció imposada a Piqué fa olor de sanció política. I aquestes connotacions, que hi són, les entitats responsables del futbol han de tenir-les molt present a l’hora de demostrar imparcialitat i honestedat en les seves manifestacions de l’ordre que siguin. Dissortadament la política vol fer-se valer on només hauria d’actuar promocionant en benefici dels ciutadans. I aquesta sanció també desprèn olors polítiques.