Un partit sense història però que per a mi en té
molta. La foto de l’entrenador pensatiu és molt significativa. El pitjor mal
del futbol actual rau en el fet que perdre és un fracàs. Un fracàs és no
assolir els objectius programats i esdevenir campió és un desig amb
intencionalitat de campió. No tots els partits que es juguen tenen el mateixos
objectius. I els de pretemporada, l’objectiu és de preparació i sovint el
perdre és una gran lliçó. El partit que comento era de pretemporada, guanyar o
perdre era marginal. La pregunta és, fou vàlid com a preparació? El resultat és
un indici, però res més. Que el Barça, malgrat l’equip presentat, mancat de les
figures principals, tenia l’obligació de donar una imatge d’equip d’elit, ningú
en dubta. La va donar? Penso que sí. Per què va perdre? Són molts els factors.
El primer per una aureola gairebé divinitzada que li atorgava la premsa
televisada. Per a mi va ser lo pitjor del partit. No es pot sortir al camp amb
la suficiència de campió que escampaven els locutors. Un trist servei a
l’equip. Una circumstància no em va
plaure: la lentitud en el moviment de la pilota. Afavoria el bon plantejament
defensiu de la Fiorentina. El meu amic, Tito Mas, campió mundial d’hoquei sobre
patins, parlant de la velocitat en l’esport, la important era la de la bola
(pilota) més que no pas la del jugador. I ahir,sovint, alarmant i afavorint la
tàctica del contrari. Els gols li van venir al Barça per aquest motiu i per no
estar prou atents a la col·locació dels atacants i on estava la pilota. La
lentitud es devia a l’excés de control individual de la pilota per part d’un
jugador i a l’hora del passi o del xut a porta, el contrari ja ho tenia
controlat. Es van perdre moltes pilotes per aquesta qüestió. Però el partit es
podia haver guanyat. I tant que sí. Per què es va perdre? Senzillament per
falta d’autocontrol del jugador a l’hora del xut a porteria. Al menys vaig
comptar quatre oportunitats fallides per manca de tècnica. En les meves
lectures sobre tècnica esportiva vaig aprendre com ha de ser el control de la
pilota a l’hora d’intentar el gol, tant rematant de cap com amb el peu. El
jugador d’elit ho ha de dominar en tot moment en el camp perquè no pot perdre
mai on és la pilota i per on li pot venir. I si no està a l’aguait, quan li bé
no té temps ni de controlar, ni de dirigir el xut. I com no està preparat
improvisa moviments i falla la jugada. I en el partit d’ahir es van donar, al
menys, quatre ocasions. Una pilota alta per dirigir-la a porta no s’ha de
controlar mai per la part posterior del cap, si no pel front. I aquesta jugada
en un trident ha de ser automàtica i se’n van fallar com a mínim dues I el
mateix amb el peu, al no dominar la verticalitat, perd el domini del cos i
remata malament. Dues vegades, al no poder rematar en condicions, perquè no seguia
bé la pilota, va fallar. Estava a pocs metres de la porteria a l’esquerra del
porter. La pilota li va arribar en condicions de gol, però com no dominava l’equilibri,
una vegada la va impulsar per la part exterior del peu dret i la bimba va
sortir per l’esquerra de la porteria, i una altra per la interior i el porter ja
l’esperava. Petits detalls, que tenen grans conseqüències, guanyar o perdre un
partit. Saber dominar el cos en postures acrobàtiques és demostració de gran
jugador. És veritat que la sort hi juga, però l’autocontrol físic i psíquic són
signes de qualitat i la qualitat té un preu: intel·ligència i treball. El
partit contra la Fiorentina regatejava el preu i la victòria es va escapolir.
Per a mi el resultat negatiu no té només un culpable, en té més d’un.
Un partit sense història però que per a mi en té
molta. La foto de l’entrenador pensatiu és molt significativa. El pitjor mal
del futbol actual rau en el fet que perdre és un fracàs. Un fracàs és no
assolir els objectius programats i esdevenir campió és un desig amb
intencionalitat de campió. No tots els partits que es juguen tenen el mateixos
objectius. I els de pretemporada, l’objectiu és de preparació i sovint el
perdre és una gran lliçó. El partit que comento era de pretemporada, guanyar o
perdre era marginal. La pregunta és, fou vàlid com a preparació? El resultat és
un indici, però res més. Que el Barça, malgrat l’equip presentat, mancat de les
figures principals, tenia l’obligació de donar una imatge d’equip d’elit, ningú
en dubta. La va donar? Penso que sí. Per què va perdre? Són molts els factors.
El primer per una aureola gairebé divinitzada que li atorgava la premsa
televisada. Per a mi va ser lo pitjor del partit. No es pot sortir al camp amb
la suficiència de campió que escampaven els locutors. Un trist servei a
l’equip. Una circumstància no em va
plaure: la lentitud en el moviment de la pilota. Afavoria el bon plantejament
defensiu de la Fiorentina. El meu amic, Tito Mas, campió mundial d’hoquei sobre
patins, parlant de la velocitat en l’esport, la important era la de la bola
(pilota) més que no pas la del jugador. I ahir,sovint, alarmant i afavorint la
tàctica del contrari. Els gols li van venir al Barça per aquest motiu i per no
estar prou atents a la col·locació dels atacants i on estava la pilota. La
lentitud es devia a l’excés de control individual de la pilota per part d’un
jugador i a l’hora del passi o del xut a porta, el contrari ja ho tenia
controlat. Es van perdre moltes pilotes per aquesta qüestió. Però el partit es
podia haver guanyat. I tant que sí. Per què es va perdre? Senzillament per
falta d’autocontrol del jugador a l’hora del xut a porteria. Al menys vaig
comptar quatre oportunitats fallides per manca de tècnica. En les meves
lectures sobre tècnica esportiva vaig aprendre com ha de ser el control de la
pilota a l’hora d’intentar el gol, tant rematant de cap com amb el peu. El
jugador d’elit ho ha de dominar en tot moment en el camp perquè no pot perdre
mai on és la pilota i per on li pot venir. I si no està a l’aguait, quan li bé
no té temps ni de controlar, ni de dirigir el xut. I com no està preparat
improvisa moviments i falla la jugada. I en el partit d’ahir es van donar, al
menys, quatre ocasions. Una pilota alta per dirigir-la a porta no s’ha de
controlar mai per la part posterior del cap, si no pel front. I aquesta jugada
en un trident ha de ser automàtica i se’n van fallar com a mínim dues I el
mateix amb el peu, al no dominar la verticalitat, perd el domini del cos i
remata malament. Dues vegades, al no poder rematar en condicions, perquè no seguia
bé la pilota, va fallar. Estava a pocs metres de la porteria a l’esquerra del
porter. La pilota li va arribar en condicions de gol, però com no dominava l’equilibri,
una vegada la va impulsar per la part exterior del peu dret i la bimba va
sortir per l’esquerra de la porteria, i una altra per la interior i el porter ja
l’esperava. Petits detalls, que tenen grans conseqüències, guanyar o perdre un
partit. Saber dominar el cos en postures acrobàtiques és demostració de gran
jugador. És veritat que la sort hi juga, però l’autocontrol físic i psíquic són
signes de qualitat i la qualitat té un preu: intel·ligència i treball. El
partit contra la Fiorentina regatejava el preu i la victòria es va escapolir.
Per a mi el resultat negatiu no té només un culpable, en té més d’un.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada