I no em va agradar per la filosofia esportiva
contemporitzadora amb la política global dels nostres dies només de signe
econòmic. Al marge de sentiments d’identitat, del Barça com a valor català (que
no nego) no em va agradar per més d’un
motiu. El primer, per a mi també com a català molt important i significatiu,
l’onze de sortida del Barça el formaven deu estrangers i només un català.
Aquest fet el voldria entendre des de la catalanitat en el món global, però no
ho aconsegueixo i em pregunto cap a on camina l’esport i com s’entén la seva
globalitat. L’orientació del valor del futbol en el Barça té una orientació
econòmica que dissortadament és el ressò d’aquell “tanto tienes, tanto vales”.
Ja sé que se’m contestarà que el Barça valora econòmicament al millor i que té
dret a formar un equip amb els millors. És una filosofia que no comparteixo
perquè és classista i marginadora i com a tal en la línia del gran capital que
enriqueix a uns pocs i fa més pobres a molts. La valoració dels millors no és
només econòmica. Hi ha altres valors, que en el partit contra el Roma també
foren exents malgrat la presència dels sobrevalorats cracks. El 3-0 òbviament
palesa diferència de qualitat. El Barça fou superior, però no per llençar les
campanes al vol. Extraordinari el gol de Rakitic, el millor, molt bo el de
Messi però no superlatiu i de saber estar on devia el de Neymar. Però no és
suficient. Hi ha errades, que Messi i Neymar van cometre, que a jugadors de la
seva cantada qualitat no se’ls hi poden perdonar. Sóc un gran defensor de les
febleses i limitacions humanes. Però hi ha ocasions, quan la persona s’ha
supervalorat econòmicament, que certes errades són imperdonables, no perquè
“humanum est errare” com deien ja els antics, sinó perquè la valoració que se
li ha atribuït és exigent. Cal ser coherents i li demanaria a la premsa que fos
equànime. És antiglobalitzador convivencialment llençar lleugerament les
campanes al vol quan un suposat geni fa una gran jugada, que per la seva
qualitat és normal i és injustament classista. No estic d’acord amb la política
esportiva del diner perquè és antisocial i està en la línia del gran capital.
Desitjo un gran Barça per a Catalunya però el Barça dels grans valors catalans, que per a mi no
els defensa, com ho palesen els fitxatges no només futbolístics sinó també del
món del bàsquet, de l’handbol, de l’hoquei i d’altres que no conec tant, perquè
tampoc se’n parla periodísticament tant. Sí a una política globalitzadora de
l’esport, l’esport és gloibalitzador, però no només econòmica o fonamentalment
econòmica. Estic convençut que penso molt diferent a la majoria i ho sóc perquè
defenso els drets de les grans majories d’esportistes marginats i oblidats. En
resum, el Barça que jugà contra el Roma no em va convèncer perquè no em va
agradar. I em sap greu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada