No em va agradar el partit Barça-Roma

I no em va agradar per la filosofia esportiva contemporitzadora amb la política global dels nostres dies només de signe econòmic. Al marge de sentiments d’identitat, del Barça com a valor català (que no nego) no em  va agradar per més d’un motiu. El primer, per a mi també com a català molt important i significatiu, l’onze de sortida del Barça el formaven deu estrangers i només un català. Aquest fet el voldria entendre des de la catalanitat en el món global, però no ho aconsegueixo i em pregunto cap a on camina l’esport i com s’entén la seva globalitat. L’orientació del valor del futbol en el Barça té una orientació econòmica que dissortadament és el ressò d’aquell “tanto tienes, tanto vales”. Ja sé que se’m contestarà que el Barça valora econòmicament al millor i que té dret a formar un equip amb els millors. És una filosofia que no comparteixo perquè és classista i marginadora i com a tal en la línia del gran capital que enriqueix a uns pocs i fa més pobres a molts. La valoració dels millors no és només econòmica. Hi ha altres valors, que en el partit contra el Roma també foren exents malgrat la presència dels sobrevalorats cracks. El 3-0 òbviament palesa diferència de qualitat. El Barça fou superior, però no per llençar les campanes al vol. Extraordinari el gol de Rakitic, el millor, molt bo el de Messi però no superlatiu i de saber estar on devia el de Neymar. Però no és suficient. Hi ha errades, que Messi i Neymar van cometre, que a jugadors de la seva cantada qualitat no se’ls hi poden perdonar. Sóc un gran defensor de les febleses i limitacions humanes. Però hi ha ocasions, quan la persona s’ha supervalorat econòmicament, que certes errades són imperdonables, no perquè “humanum est errare” com deien ja els antics, sinó perquè la valoració que se li ha atribuït és exigent. Cal ser coherents i li demanaria a la premsa que fos equànime. És antiglobalitzador convivencialment llençar lleugerament les campanes al vol quan un suposat geni fa una gran jugada, que per la seva qualitat és normal i és injustament classista. No estic d’acord amb la política esportiva del diner perquè és antisocial i està en la línia del gran capital. Desitjo un gran Barça per a Catalunya però el Barça  dels grans valors catalans, que per a mi no els defensa, com ho palesen els fitxatges no només futbolístics sinó també del món del bàsquet, de l’handbol, de l’hoquei i d’altres que no conec tant, perquè tampoc se’n parla periodísticament tant. Sí a una política globalitzadora de l’esport, l’esport és gloibalitzador, però no només econòmica o fonamentalment econòmica. Estic convençut que penso molt diferent a la majoria i ho sóc perquè defenso els drets de les grans majories d’esportistes marginats i oblidats. En resum, el Barça que jugà contra el Roma no em va convèncer perquè no em va agradar. I em sap greu.