M’agrada el futbol, felicito el Barça, però..

L’esportivitat la porto dintre fa molts anys, però no sempre la pràctica esportiva és un model d’esportivitat. Els anys m’han ensenyat que les campanes al vol no són bones conselleres i a l’entorn del Barça hi ha massa campanars que les voltegen. Estic content que la supercopa europea 2015 sigui a les vitrines del FC Barcelona, però l’estar content per la vessant del catalanisme, no significa que m’agradés el partit. La meva manera d’ entendre l’esportivitat suposo que és molt exigent i per altra banda no es limita només als fets del terreny de joc. Va més enllà, inclou també els despatxos. I no em va agradar per manca de tècnica en el terreny de joc només, sinó també fora. És indefensable que un equip de la categoria del Barça que guanyava per 4-1 acabés patint per la possibilitat de perdre. I cal acceptar que la sort va caure del costat culè pocs segons abans del termini de la segona pròrroga i el Barça guanyava per 5-4. Li he donat moltes voltes. No oblido un arbitratge molt irregular i contrari al Barça. És la meva opinió: penso que l’entrenador no va formar l’alineació de sortida deguda, deixant a la banda dos jugadors que van ser importants. I tampoc va estar encertat en la direcció de la defensa, que va cometre massa errades, començant pel gol del Sevilla, posant el 0-1 i desprès quan assoleix el 4-2, gol que va esperonar i va donar fruits, quan tothom donava al Barça per guanyador. Regals incomprensibles en defensa i el 4-4 obliga a les pròrrogues. No em vaig anotar les errades en atac, que hi van ser i massa, ni les de la defensa, que en el seu conjunt presentaven un  Barça massa feble. Feia la impressió que els tècnics del Barça al final de la primera pròrroga ja feien la relació dels llançadors de penals i mira per on, un canvi i entra Pedro. I Pedro, fa el miracle. No accepto que se’m digui que l’entrenador el reservava per donar el toc de gràcia. No era aquesta l’explicació que va donar per no alinear-lo de sortida. Però a l’hora dels penals es necessitava un cinc de bons llançadors i Pedro n’era un, independentment del poc entrenament al·ludit. Si el problema era pel conjunt, també ho era a l’hora dels penals que es necessita un estat d’ànim psicològicament sencer. Però Pedro aquest estat d’ànim el va tenir en el moment que calia i no donem el mèrit del passi a qui el va errar perquè el porter li va aturar el xut i la presència d’estar on calia li proporcionar a Pedro l’assoliment del gol de la victòria. El mèrit és d’ell i de ningú, si cal del porter al no poder bloquejar la pilota i rebutjar-la. Estic content per Pedro perquè el seu gol ha revaloritzat la seva fitxa. El comportament del Barça amb Pedro no l’he entès mai. No és pot dir que és imprescindible i necessari i fer-lo jugar més de reserva que res més. Un jugador estimat pel soci, i a l’hora de la veritat poc valorat pels tècnics. I en el partit jugat a Georgia, segons el meu parer, no van jugar els temps que calia i el partit demanava, ni Bartra, ni Pedro. Les veus que acusen que no es tracta com cal la Masia tenen en el partit d’ahir el que representa la Masia i no es té prou en compte. Per acabar no trobo correcte la campanya de la premsa oral i escrita supervalorant actituds que són obligades per les raons del seu contracte, que mereix estar a l’altura. Hi ha errades que jugadors de la Divisió d’Honor i de la Xampions no es poden permetre, ni se’ls hi poden perdonar perquè no responen a la categoria econòmica de la seva fitxa. Hi en el partit que comento es feu prou palès. I no acabem dient que som humans i ens podem equivocar. També ho són a l’hora d’exigir d’acord amb la seva suposada categoria. El partit Barça-Sevilla és un capítol de la pedagogia i tècnica del futbol per aprofundir en el futbol, esport factor social i històric.