Quan perdre és guanyar

Valorar la qualitat esportiva des d’els extrems de perdre o guanyar és una manera d’entendre l’esport, perquè no sempre el que guanya és el millor i el que perd el pitjor. Com activitat humana, la pràctica esportiva està supoditada a la psicologia de l’esportista i d’una manera molt creativa en l’equilibri entre la intel·ligència i la passió. La meva manera de pensar em diu que un esportista no intel·ligent no será mai un gran esportista i un esportista només passional tampoc. És veritat que la passió és fonamental per ser un bon esportista però la passió cal ser aconduida. Recordo una reflexió de Ramon Llull en el seu Llibre d’amic e amat, en la que és pregunta quina és la primera condició per estimar i la resposta és que primer cal conèixer i el coneixement et despertarà o no el desig d’estimar.

Traslladat a l’esport, hem de donar la seva importància al coneixement per poder desenvolupar amb més garanties el desig. La inte·ligència esportiva no la dóna la capacitat física sinò la capacitat de controlar-la i dirigir-la i cal tenir molt en compte que alguns gols són més fruit de la sort que de la intel·ligència i com més espectaculars molt més. El control de la pilota és una condició física, saber dirigir-la és coneixement tècnic i saber fer el gol exigeix intel·ligència per entendre a l’altre, ja sigui company o sigui contrari. La intel·ligència no és espectacular, controla la creativitat i sap escollir el moment o millor posicionar-se. És veritat que en l’esport hi juga molt la intuició i el saber endevinar.

Alló que no pot fer un esportista intel·ligent és jugar bé sense la técnica corresponent i la técnica és un aprenentatge que precisa ser dirigida amb intel·ligència tant del qui ensenya com del qui apren. En els resultats esportius hi juga molt el factor sort, que manta vegades deixa en evidència la intel·ligència. Però la sort s’ha de saber buscar. El problema és que la jugada de sort és quasi sempre imprevisible per instantánea. La veritat és que l’esportista no pot estar mai distret, perquè les distraccions són causa de moltes errades. En l’esport es diu massa sovint, si la pilota no  vol entrar no hi ha res a fer. I tant que hi ha a fer. Treballar la tècnica en el domini de la pilota, a la vegada, que la tècnica, en futbol, del control del peu i del cap. El xut i el cop de cap no han de ser a l’atzar sinò controlats. I en aquest punt és imprescindible l’automatització dels  moviments corresponents perquè la pilota anirà allà on l’envies, no allà on penses. Quan es perd un partit és el moment de valorar la qualitat técnica, la improvisació i la intel·ligència. I es comprovarà que la passió, sense intel·ligència, no crea la jugada esportivament desitjable.

Guanyar és l’objectiu però perdre, sovint, ensenya a guanyar. Qui guanya es veu superior, qui perd necessita millorar i alló que cal és que perdent i guanayant la filosofia de l’esport es basi en l’equilibri racional i en l’automatisme dels factors responsables, cames, mans i cap, de fer moure correctament la pilota, d’acord amb la modalitat dels esports. La intel·ligència, la passió, la tècnica i l’automatisme són imprescindibles en tots els esports.