EUROLIGA 2016-2017: GRÈCIA-ESPANYA 1-1.

M’agrada el bàsquet perquè és un esport psicològicament i pedagògica molt formatiu a tots nivells amb alguns retrets importants al tema econòmic. En la darrera jornada del 16 de novembre de 2016 donava la impressió d’un Grècia-Espanya, acabat en taules. No tinc res a opinar sobre el resultat del R.Madrid, la victòria podia caure tant en un equip com en l’altre, encara que els grecs en els darrers deu minuts flaquejaren en moments clau i facilitaren la victòria al Madrid. Un gran partit, globalment. No es pot dir el mateix de l’Olympiacos-Barcelona. El resultat final per les dues parts és un resultat decepcionant i d’una lliga de principiants. El 59-52 és pobre de solemnitat. I per part del CF Barcelona no són cap excusa les absències per lesió. El seu equip que va saltar a la pista estava farcit de jugadors estrangers amb escassa presència dels de casa si n’hi havia. Només vaig poder visionar la segona part. Durant el partit em feia una pregunta: per què es fitxen tants estrangers? Un tècnic d’esports del Barça, en certa ocasió em va dir per què li resultaven més  barats que els de casa. Francament no ho entenc i encara, que sí sóc dur, amb el partit davant l’Olimpiacos el Barça va fer un trist favor a Catalunya. Jo puc entendre que es fitxi un estranger per la seva excel·lència en el joc i aporti la diferència que cal en els moments difícils. A fora si va a buscar alló millor per servir d’exemple als de casa. Però davant de resultats com el que comento, em pregunto si els jugadors bons de casa són massa bons i pr tant massa cars. I davant d’aquesta disyuntiva, francamente em sap molt greu la política de fitxatges del Barça i molt més quan com ahir per televisió s’esbombà el multimilionari estranger nou patrocinador principal. Pregunto: aquest patrocinador és per a tots els esports del Barça o només pel futbol?. Em sento crític, però encara que no ho sembli, me l’estimo massa el Barça i em sap greu quan no és el millor per mèrits esportius. Em va doldre la derrota, però no per la derrota sinò per la forma i la filosofia que darrera hi intueixo. Personalment m’agradaria que el millor equip del món fos el Barça amb jugadors catalans. I no em contesteu que no n’hi ha. Feu una ullada al món hi us en convencereu.