L’esport català garantia de la independència de Catalunya

No sóc futuróleg, ni profeta però m’agrada valorar els missatges que des de molts indrets deixen intuir com camina el procès de la independència de Catalunya. M’agradaria poder afirmar que els missatges del món de l’esport són dels més contundents i fiables. Catalunya té una presència extraordinària en el món internacional de l’esport per la seva qualitat tècnica, pel seu poder expansiu i pel nombre d’esportistes que donen vida a les més de cinquanta federacions afiliades a la UFEC, unió de fereracions esportives catalanes. Fundada l’any 1933, la presidí Pompeu Fabra. La guerra incivil li barra el pas i fou reinstaurada l’any 1985 per la Generalitat de Catalunya.

Al costat de la UFEC, la PLATAFORMA PRO SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES treballa intensament per què les Federacions esportives catalanes siguin acceptades per les seves respectives internacionals. En l’actualitat són vint-i-una les reconegudes amb dret a participar en les competicions internacionals i amb resultats excel·lents, com els campionats mundials assolit pel Grup de grans del patinatge d’exhibició d’Olot i el grup de petits, del de Parets del Vallès; la medalla de bronze d’enguany  de Korfbal;

la de bronze també de Futbol Sala el 2015 i el Pitch and Putt, guanyador del Torneig Quadrangular Internacional. Una altra notícia molt important rau en el fet que enguany se celebraran a Lleida els Campionats d’Europa de Futbol Sala Femení. Vint-i-una federacions presents al món movent-se entre els millors esdevé una base de garantia prou lloable que avala l’esperança de la indpendència. No citar els esports que formen les respectives

federacions seria una traició a l’alè d’esperança que aquest article intenta fer arribar als catalans, tots, els independentistes i els que encara no, però que els exemples esportius poden contribuir a donar el pas endavant. Els esports són: Ball esportiu, Beach Tennis, Bike Trial, Bowling, Curses de muntanya, Dards, Físic culturisme, Fistball, Futbol australià, Futbol Sala, Futtenis, Futvolei, Icestock, Karate, Kickboxing, Korfbal, Patinatge, Pich and Putt, Raquetbol, Raquetes de neu, Rugby lliga, Tamborí, Touch, Twerling. Però al costat d’aquest cel estrellat esportiu hem d’afegir-hi la celebració a Barcelona aquest més de novembre de la “2ª Jornada de Diplomàcia Esportiva i Models Esportius amb la presència d’autoritats esportives de tres nacions europees. Sr. Lazlo Fàbian, Director del Comitè Olímpic d’Hongria, Sr.Arturas Poviliunas, expresident del Comitè Olímpic de Lituania i el Sr. Edvar Kolar, secretari general del Comitè Olímpic d’Eslovenia. La realitat és aquesta però hi ha una futura realitat d’esperança que es fonamenta en fets reals, com el del sub-campió del món de veterans, de marató, Josep Boada, que manifestà amb l’estelada al pit que “preferiria competir com a català però ara mateix no tinc altra alternativa”. Podem confiar en els grans clubs catalans? Crec honestament que l’esperança està en camí. Tant el Barça com l’Espanyol han donat signes reveladors com a clubs i el

Barça com afició l’esperança és una realitat. Independentment de com miri el món el procès independentista català, és impensable que grans fortunes xineses i japoneses decidissin esponsoritzar els clubs de futbol de Primera Divisió Catalans sense una garantia de  credibilitat esportiva d'èxit. Els signes hi són i els considero fiables i creïbles. Catalunya ha estat capdavantera en el món de l’esport i ho és en l’actualitat i aquesta consideració només té un futur, les Seleccions Catalanes de tots els seus esports. El prestigi internacional del FC Barcelona; els dels pilots de motos amb els seus campionats mundials aconseguits; el saber fer d’equips en el camp de la formació com la gran concentració mundial d’esportistes de base del BM Granollers en la Internacional Cup d’handbol amb representacions d’equips dels cinc conteninents, són missatges que davant el món avalen la qualitat de Catalunya com a nació independent amb un estat propi. La presència de l’esport català és un aval efectiu i afectiu que empeny amb força i seguretat el procès. Amb l’esport Catalunya ja és independent.