L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dissabte, 26 de novembre del 2016

La fe mou muntanyes



Per una informació de Josep Blanxart m’ha estat possible visionar el partit ZTR-BM Granollers. He vist el final de la primera part, perdent el Granollers per tres gols de diferència i gairebé tota la segona part. M’ha fet patir una mica per què al voltant del minut vuit els granollerins perdien de cinc gols i tenia la sensació que la defensa local s’imposaria a l’atac visitant. Però la seguretat de perdre s’ha transformat en una clara esperança de victòria que ha fet molt emocionans els cinc minuts finals del partit. Segons les meves notes, en el minut 19 el Granollers dominava per 21-23 que en el minut 27 s’havia passat al 27-26. Els moviments de marcador en els tres minuts darrers del partit feien patir per què en el minut 29, el resultat era un empat a 27. A falta de 50” pel final l’empat era a 28 i sortosament el Granollers amb mennys d’un minut anota dues dianes i el xiulet final deixava el marcador en un clar 28-30 favorable als visitants. El Granollers perdè el partit d’anada de dos gols, 27-29 i guanya per dos el de tornada 28-30 assegurant la participació en la fase final de la Copa d’Europa. Però independentment dels resultats, alló veritablement important rau en el fet que el BM Granollers està en la línea dels grans. Una verdadera demostració que la fe mou muntanyes.
Un autèntic desafiament de la força de la passió a la força del diner. Aquest partit, per la igualtat de forces, es podía haver perdut o empatat, però la qualitat no es perd, es mantè i amb la seguretat que seguint la mateixa línea el BM Granollers tornarà a jugar en el nivell d’una xampions. Óbviament que en el resultat que comento la sort hi ha jugat el seu partit i s’ha decantat a favor dels visitants, però també és veritat que la sort s’ha de buscar i perseguir i aquesta circumstància esdevinguè un jugador més. La visió no era la mateixa que en una transmissió d’un televisió i la identitat dels jugadors m’era difícil reconèixer-la però el joc de conjunt el seguí perfectament. Els nervis hi eren per ambdues bandes i cal felicitar als granollerins perquè han superat la passió per triomfar amb serenitat. I l’alegria de la victòria fou un esclat de felicitat amb una mena de ball esportiu molt significatiu. Enhorabona i endavant, BM Granollers, amb fe es mouen muntanyes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada