He llegit a la premsa la classificació de l’equip
femení de divisió d’honor del BM. Granollers. En aquest món tot és possible
quan es juga amb fe. El defalliment corca el subconscient i multiplica les
errades. L’esperança és allò darrer que es perd. Però per enfortir l’esperança hi
cal la fe en un mateix i la convicció que s’és capaç de jugar millor.
Dissortadament no puc combinar les meves hores amb les del partit de les noies
per aplaudir-les. Aquestes ratlles volen ésser un encoratjament perquè estic
segur que remuntaran l’escala classificatòria i continuaran en la Divisió
d’Honor. Pel coneixement que en tinc a través de la premsa entenc que la gran
renovació de jugadores pot haver enrederit l’assoliment de la intel·ligència
col·lectiva i això esdevé perjudicial, sobre tot quan els resultats no són prou
favorables. Al mateix temps l’handbol femení de divisió d’honor del BM
Granollers és en el temps un equip jove que abans no assoleix la maduresa de la
competició els resultats contraris poden esdevenir positius i molt més si el
joc, malgrat perdre, és un bon joc. No sé si és una sort o una desavantatge no
conèixer l’equip, però conec el club. I el club té potencial i experiència per
solucionar problemes difícils i l’equip femení viurà aquesta experiència, n’estic
convençut. És veritat que el subconscient fa males jugades i i que la seva acció no és només efecte emotiu
de la jugadora sinó dels comentaris exteriors si són massa negatius. Crec que
el públic de Granollers no es desanima tan fàcilment i que quan cal sap
empènyer i amb força. No sóc profeta, però m’arrisco. No sé amb qui jugarà el
proper partit ni on, però les noies del Granollers faran un gran resultat. I
serà el principi de la remuntada. Si alguna influència poden tenir les meves
paraules, un consell, ja que estem en la celebració del 700 aniversari de la
mort de Ramón Llull, per aconseguir mantenir la categoria. Un consell que li
robo a l’autor mallorquí del seu LLIBRE DE L’AMIC I DE L’AMAT. L’amic li
preguntava que tenia ell per estimar-lo. I la respongué, estima i ho
descobriràs. Un primer pas, desitja la continuïtat, estima-la i la trobaràs. I
un segon consell. Demanà l’amic a la intel·ligència i a la voluntat quina de
les dues era la principal per assolir l’objectiu. I ambdues coincidiren que la
intel·ligència perquè la intel·ligència genera coneixement i el coneixement
desvetlla el desig. El desig és el principi de l’amor. I l’esport també es
estimable. Que vol dir? Que és molt important dominar la pilota però ho és més
el coneixement que tens de tu mateix per estar capacitat per controlar i com més
et coneguis més desitjaràs jugar millor per dominar la pilota i aconseguir bons
resultats. Autoconeixement aprofundit, coneixement de les companyes,
coneixement del contrari i amb aquest coneixement desvetllaran el desig de
guanyar i el del públic que amb els seus aplaudiments les portarà a jugar
millor cada dia. N’estic convençut, l’equip femení no perdrà la categoria.
Endavant, convençudes i amb alegria. El cor del BM Granollers no deixa mai de
bategar. Un avi que estima el BM Granollers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada