Clariana amb l’esport

L’esmorzar de forquilla del més d’octubre, que organitza l’entitat cultural granollerina, dedicava el tema de la conversa l’impacte de ser jugador del Barça. I el ponent, un granollerí, Ramon Alfonseda. La seva trajectòria esportiva comença a l’edat de tretze anys, arriba a jugar en el primer equip i en l’actualitat President de l’Associació de jugadors del CF Barcelona. Alfonseda viu intensament el futbol, i porta el barcelonisme arrelat fortament al seu cor. Persona humil i senzilla que va gaudir del seu dia de glòria quan en la final de Copa contra el València va el gol de la victòria amb el segell de gol estrella. En la seva exposició ha fet una anàlisi de les entreteles del Barça i del rol que viuen els jugadors del primer equip que se senten el centre del món. Ser jugador del Barça sempre ha portat un segell de qualitat que obre moltes portes, també alienes a l’esport. La dimensió actual del Barça d’avui no té res a veure amb el dels anys posteriors a la guerra i en el segon mil·lenni s’ha disparat volcànicament. En l’actualitat el Barça forma part dels factors globalitzadors de la humanitat. Però aquesta fugida astronòmica amb connotacions econòmiques milionàries no deixa, a vegades, entrar en les interioritats del club i descobrir el seu humanisme. Podríem parlar de les dues dimensions de l’entitat, una l’esportiva i l’altra la humanitària i formativa. Els valors astronòmics de jugadors del primer equip desdibuixen aquell treball que amb la tarja de presentació de l’entitat ajuda a trobar feina per a exjugadors que en la vida no tot són flors i violes, a donar sentit humà a l’escola de La Masia en la que es formen jugadors per a les diferents modalitats esportives, futbol, bàsquet, handbol, hoquei, atletisme, etc... i també a col·laborar organitzant partits amistosos de futbol, per exemple, veterans del Barça contra equips de nacions no massa desenvolupades. El debat ha estat intens, extens, enriquidor i a mi m’ha donat una altra dimensió del Club de Futbol Barcelona, en el que els diners són molt necessaris, es pot discutir el seu origen, però que les essències fundacionals de Joan Gamper continuen intactes i es milloren. Òbviament que en la seva tasca s’ha trobat amb entrebancs de tota mena, que tots pensem i no anomenem, però que amb la voluntat i treball de gent molt formada, Alfonseda n’és un exemple,

el fonaments de l’entitat són la solidaritat, l’humanisme i la dignitat de les persones. Ser del Barça, com sovint canten aficionats, és el millor que hi ha, no impedeix veure i reconèixer els problemes molt difícils de solucionar quan es tracta de diners. Dintre de la problemàtica del món de l’esport hi havia unanimitat en considerar la urgència d’una reorganització a nivell estatal de la programació educativa en la que la poca o nul·la participació de la formació esportiva dificulta la solució del fracàs escolar. L’esport és un factor indispensable per potenciar la intel·ligència i millorar el seu rendiment. I ho és a tots nivells, primària, secundària, batxiller i universitat. I en aquest aspecte el CF Barcelona hi col·labora. A casa nostra, al Vallès Oriental hi ha entitats modèliques en la seva tasca formativa i humanista. L’esmorçar del dia 26 d’octubre de 2016, organitzat per l’entitat Clariana, ha estat una d’aquelles activitats que des de la humilitat i sense fer soroll enriqueixen el nivell cultural i humà dels pobles.