L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dilluns, 6 de març del 2017

L’esport és patrimoni de les persones, no de l’estat.



La manipulació de les activitats humanes per part de la política és una irregularitat que no educa, no aporta benestar i massa sovint genera desequilibris personals i socials. Les institucions polítiques de tots nivells tenen l’obligació de recolzar l’esport en totes les seves vessants, però les institucions no han de ser factores de l’activitat esportiva. Tant que es parla de no barrejar i en aquesta activitat és tal vegada on la política vol ser-ne massa la protagonista. L’autèntic protagonista és l’esportista, que com en les altres activitats de la societat, té tot el dret de gaudir d’un camí apropiat per desenvolupar la seva activitat i només amb la sodidaritat de les altres vessants de la societat és possible desenvolupar-la correctament. I en aquest cas la política és un servidor de l’esport. I com no és el protagonista els mèrits assolits no són seus, són de la persona o del conjunt. La setmana primera de març d’enguany ha estat testimoni de dos esdeveniments molt significatius. A Lleida se celebrà el Campionat d’Espanya de patinatge artístic de grups de xou
grans i grups petits. Els resultat final ha estat un triomf esclatant de Catalunya. Els tres primers classificats de cada modalitat han estat grups catalans. Però la premsa central s’ha apresurat a informar que són equips espanyols, perquè també s’han classificat  pels campionats mundials i la marca s’havia de fer present.. No tenen ni l’educació de dir que els protagonistes del Campionat i els millors d’Espanya han estat equips de Catalunya. D’aquesta manera treballa Espanya per allargar la mà estesa. No l’allarga, la tanca. Òbviament una molt dolenta política. Un altre esdeveniment més sonat, encara. El Campionat del Món de raquetes de neu celebrat als EEUU. La Federació Catalana d’aquesta modalitat està reconeguda per la Federació Internacional i per coherència la seva selecció podia participar-hi per dret reglamentari. Però existia una circumstància que Espanya no podía acceptar. Una esportista de la Selecció Catalana era la màxima candidata al títol mundial. I aquest honor Catalunya no el podia gaudir. Només Espanya. I havia d’evitar-se. La Federació Espanyola forçà la no presència de Catalunya per evitar el risc de conflictes polítics. Però la resposta no la donà la Federació Catalana sinò l’equip que es negà a participar representant a Espanya.
Però, mira per on, es proclamà campiona del Món, una esortista de la Federació Catalana que participà en el Campionat representant a Holanda. Les imposicions i  les il·legalitats esportives tenen respostes sorprenents. I aquesta prohibició era una il·legalitat per part de la Federació Internacional i per part de l’Espanyola. Les persones tenen el dret de canvi de nacionalitat i canvi de federacions. Una catalana, esportista independentista, resident a Xerta, Campiona del Món, perquè els drets i els mèrits són de les persones i les institucions ho han de tenir clar. És per aquesta raó quen tinc molt clar que la independència de Catalunya la decidiran les persones i la política haurà d’esdevenir el seu servidor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada