La manipulació de les activitats humanes per part de la
política és una irregularitat que no educa, no aporta benestar i massa sovint
genera desequilibris personals i socials. Les institucions polítiques de tots
nivells tenen l’obligació de recolzar l’esport en totes les seves vessants,
però les institucions no han de ser factores de l’activitat esportiva. Tant que
es parla de no barrejar i en aquesta activitat és tal vegada on la política vol
ser-ne massa la protagonista. L’autèntic protagonista és l’esportista, que com
en les altres activitats de la societat, té tot el dret de gaudir d’un camí
apropiat per desenvolupar la seva activitat i només amb la sodidaritat de les
altres vessants de la societat és possible desenvolupar-la correctament. I en
aquest cas la política és un servidor de l’esport. I com no és el protagonista
els mèrits assolits no són seus, són de la persona o del conjunt. La setmana
primera de març d’enguany ha estat testimoni de dos esdeveniments molt
significatius. A Lleida se celebrà el Campionat d’Espanya de patinatge artístic
de grups de xou
grans i grups petits. Els resultat final ha estat un triomf esclatant
de Catalunya. Els tres primers classificats de cada modalitat han estat grups
catalans. Però la premsa central s’ha apresurat a informar que són equips
espanyols, perquè també s’han classificat
pels campionats mundials i la marca s’havia de
fer present.. No tenen ni l’educació de dir que els protagonistes del Campionat
i els millors d’Espanya han estat equips de Catalunya. D’aquesta manera
treballa Espanya per allargar la mà estesa. No l’allarga, la tanca. Òbviament
una molt dolenta política. Un altre esdeveniment més sonat, encara. El
Campionat del Món de raquetes de neu celebrat als EEUU. La Federació Catalana
d’aquesta modalitat està reconeguda per la Federació Internacional i per
coherència la seva selecció podia participar-hi per dret reglamentari. Però existia
una circumstància que Espanya no podía acceptar. Una esportista de la Selecció
Catalana era la màxima candidata al títol mundial. I aquest honor Catalunya no
el podia gaudir. Només Espanya. I havia d’evitar-se. La Federació Espanyola
forçà la no presència de Catalunya per evitar el risc de conflictes polítics.
Però la resposta no la donà la Federació Catalana sinò l’equip que es negà a
participar representant a Espanya.
Però, mira per on, es proclamà campiona del
Món, una esortista de la Federació Catalana que participà en el Campionat
representant a Holanda. Les imposicions i
les il·legalitats esportives tenen respostes sorprenents. I aquesta
prohibició era una il·legalitat per part de la Federació Internacional i per
part de l’Espanyola. Les persones tenen el dret de canvi de nacionalitat i
canvi de federacions. Una catalana, esportista independentista, resident a
Xerta, Campiona del Món, perquè els drets i els mèrits són de les persones i
les institucions ho han de tenir clar. És per aquesta raó quen tinc molt clar
que la independència de Catalunya la decidiran les persones i la política haurà
d’esdevenir el seu servidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada