No sóc del Barça, sóc del futbol català

Fa força temps que em pregunto, cap a on vol anar el futbol? La pregunta me la faig perquè estic convençut que l’esport és un excel·lent configurador social i en el temps actual que tan es parla de globalitzador, el futbol, com esport, hauria de ser-ne amb excel·lència. I dissortadament no em convenç ni la filosofia, ni la pedagogía del futbol actual. Pateix el mateix mal que la política. El seu moderador és el diner. Actúa com el gran capital, enriquint a uns pocs i emprobrint a molts. Una invitació. S’omplen els camps de futbol dels pobles? Un exemple, els anys seixanta quan vaig arribar a Granollers, els dies de partit el camp s’omplia. Avui, socis amics em diuen que fa pena per la poca assistència i si coincideix amb l’horari del Barça, encara pitjor. Senzillament opino que s’està matant la gallina dels ous d’or. I la maten els grans clubs. Fem un petit repàs. A la lliga espanyola de Primera Divisió, formada per 20 equips hi juguen segons les dades de la Federació 255 jugadors estrangers. Repartits equitativament resulta que es podría jugar tota sencera només amb  estrangers. La distribució per clubs és força desigual i nomès el Bilbao juga amb nadius d’Euskera. Hi ha un club amb 24 estrangers, un amb 21, un amb 19, un amb 18, un amb 16,  un amb 15, tres amb 14, dos amb 13, 1 amb 11,  tres amb 9, un amb 7, un amb 6, un amb 5, un amb 4 i un amb 0. No conec el nombre de jugadors per plantila, però intueixo que al menys la meitat, si no més, dels jugadors de la Lliga espanyola són estrangers. Hi havia un temps que el nombre era molt limitat amb l’argument que alló que calia era portar grans jugadors perquè col·aboraven a la millora del futbol espanyol. Cas Kubala i Diestéfano. De veritat és aquesta la raó d’avui dia?  Si els estrangers fossin tots tan bons, existiría la diferència tan gran entre els tres o quatre primers de la classificació i la resta? Seria el títol cosa de dos a tres? La imatge del futbol espanyol en la seva divisió d’honor és una triste imatge. Per què? Senzillament, i crec no equivocar-me, perquè quan el diner no és un col·laborador sinò un gestor de l’esport, el desequilibri és el primer resultat. Penso humilment que el món del futbol necessita un reciclatge en profunditat. És incoherent que un jugador de futbol de primera divisió pugui disposar d’un milió d’euros al dia i d’altres es moguin gairebé entre mileuristes. I aixó en divisió d’honor. Si fem una ullada a les categories inferiors el panorama és decepcionant. I em sap greu, però el Barça es mou entre el club dels desequilibradors. Dóna la impressió que la pedrera catalana no figura en la seva agenda. No és el club que té més estrangers, però en el primer equip n’hi figuren catorce. Però també, en equips de categories inferiors i de base. Quants catalans juguen en el primer equip? Per què no són majoria? Una vegada una persona del club em va confessar que li sortia més econòmic comprar que no pas crear. La Masia, aleshores, a què juga? Un club no és català perquè porta el nom i està afincat a Catalunya.

La identitat la crea la gent i els diners en són els seus servidors. Crec que entre l’afició i la realitat no existeix un equilibri de correspondència. Òbviament que desitjo un Barça el millor del món. Però també el desitjo més català. Amb més catalans en les seves plantiles. És trist que jugadors que porten anys amb el Barça no parlin la nostra llengua. No és la cultura catalana alló que volen. És trist però cal saber esperar en el reciclatge esportiu d’una Catalunya independent que sap allargar la mà a tothom sense renunciar a la seva filosofia de convivència. Algun lector pot pensar que no m'agrada el futbol del Barça. Per què m'agrada hi penso i desitjo que cal descobrir el veritable camí del futbol en una societat verdaderament globalitzada. I el Barça hi té molt a dir i més perquè la seva imatge és un mirall. Aquest mirall el vull més sublim encara.