Una victòria important per alló que significa i per la manera
com s’ha aconseguit. He seguit el partit davant del televisor i francament he
gaudit amb el joc de l’equip de Granollers. I he gaudit perquè en el partit
contra l’Oporto indirectament m’hi sentía implicat. El porter Àlamo era el
porter de l’equip cadet de l’Escola Muniucipal de Treball que guanyà el
Campionat Escolar d’Espanya, dirigit per l’amic i company César Conde i que es
classificat pel Campionat del Món celebrat a França on es classificà sisè.
Àlamo, m’ha recordat aquell jovenet esportista, tot il·lusió i entusiasmne i
una garantía en la portería. Però també un trocet de la meva ànima se
l’emportava EL President del BM Granollers, Josep Pujadas, exalumne dels
escolapis i un gran jugador de futbol que podía haver arribat lluny, component
d’aquell equip del Sant Josep que jugà la final del Campionat de Futbol cadet
contra la Dam. Dos molt bons esportistes que un dirigint, i l’altre jugant i
entrenador de porters continúen fent una realitat la fama de Granollers, ciutat
xde l’esport. Perdoneu l’incís, però porto el Granollers en el cor per les
hores que li vaig dedicar, pels jugadors,exalumnes, que han defensat i defensen
els seus colors i perquè el meu nèt juga en un juvenil. I el partit contra
l’IOporto, guanyat amb l’autoritat dels grans campions m’ha fet sentir més
feliç de formar part de la gran familia del BM Granollers. L’hora del partit se
m’ha fet curta, perquè les jugades dels atacants i dels defensors vallesans
m’ha regalat, parlat literàriament, un veritable poema de l’esport. És veritat
que algunes jugades no quallaven al costat de jugades excel·lents però no hi ha
cap activitat en la que els entrebancs no fassin brillar més els resultats. He
gaudit amb jugades de conjunt, amb aturades del porter, amb contraatacs i sobre
tot amb l’afició dintre la pista i l’entusiasme a les graderies. Un resultat
ben treballat i que fa honor a la confiança que l’afició tenia en el seu equip.
Continúa viu en la Copa, demostra que està entre els millors i una
circumstància molt especial, ajuda als equips de base a estimar el club i
desitjar formar part de l’equip de Divisió d’Honor. Un club amb dos equips a la
Divisió d’Honor, el masculí i el femení, i una pederera sensacional, la millor
del país, és un regal per als ciutadans i un orgull per a la ciutat. Gràcies BM
Granollers pel poema esccrit amb jugades i gols que m’ha regalat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada