Ser o no ser en l’esport

Guanyar o perdre un partit és accidental, particularment quan els dos equips militen en la mateixa categoria i, més encara, en l’èlite. Que el BM Granollers perdès a casa contra l’equip de primera categoria alemany no em desmereix gens la qualitat de l’equip granollerí. Que la diferència sigui curta o àmplia hi juguen moltes circumstàncies que condicionen el bon joc i la qualitat dels jugadors. És inquestionable que les diferències hi són i que marquen. Són les físiques i les tècniques que, a vegades, no reben el suport degut de les psíquiques. Alló veritablement important és ser-hi i el Granollers des de la seva fundació hi és. No negarè que l’actual no és la gran etapa dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, però les circumstàncies han canviat i força i malgrat tot el BM Granollers hi és. I aquest mèrit té molt de valor, i no em canso d’afirmar que és el seu millor guardó. No és una copa però és capítol important de la història. La presència del BM Granollers en el grup europeu revela garantía de futur perquè es treballa bé i com cal amb projecció de ser gran. Penso, i n’estic convençut, que el club granollerí, encara, hi té molt a dir i a aportar a l’esport de l’handbol. No oblidem, que el capítol de les relacions internacionals de l’equip vallesà, pesa molt en la història de l’handbol nacional. Ningú li pot negar que fou un històric i encara ho és en la projecció internacional de l’handbol de la pell de brau, encara que avui no es recordi i el Granollers actuà en el camp del coneixement, en el camp d’una filosofia pròpia i en la pràctica. Més de setanta anys d’història ho avalen. En la competició europea en la que milita, quin paper hi desenvoluparà? Arribarà als quarts de final? Personalment penso que sí. Però si per alguna raó es quedès en el camí, el mèrit hi és, la qualitat gran, força i present, i la història continua. El primer equip del BM Granollers empeny i és recolzat. Empeny la extraordinària pedrera i la pedrera el recolza. I aquest exercici mutu és una condició molt interessant per la continuitat de ser un dels grans i estar en les grans competicions. I en aquesta situació, sovint, una derrota esdevè el leimotiv necessari per superar-se. I jo hi crec. Hi crec perquè, penso que conec la filofia del club, perquè he gaudit de vivències molt emotives de l’esport granollerí de l’handbol i malgrat per circumstàncies personals no poder visionar directament els partits dels equips del BM Granollers, la meva absència esdevé una companya virtual que hi aporta el seu petit gra de sorra. No perdo la fe en l’equip i espero confiat gaudir del bon hanbol que el Granollers jugarà en els partits de quarts de final de la seva competició europea.