Pilota d’or i bota d’or, dos guardons antisocials

Reconèixer el mèrit de les persones és un deure social que ajuda a la convivència. Però hi ha reconeixements que en les seves consequències fomenten els demèrits i alló que estimulen és l’incivisme al més alt nivell d’informació. És veritat que Messi i Cristiano són els millors jugadors del món? Des d’una valoració pedagógica i social tots dos tenen molt a desitjar. Brillen perquè juguen en equips que els fan brillar. Fer gols és el gran mirall de l’esport. Una vergonya. Hi ha molts jugadors al món tant i millors que ells i es queden pel camí. No crec que Cristiano es mereixi la pilota d’or. Valorar un jugador projectat al món multimilionàriament i amb un equip al seu servei és jugar el partit de la injustícia social a nivell esportiu. En els equips n’hi ha molts de jugadors  que controlen la  pilota i la visió de joc millor i que sense ells els guardonats no serien ningú. A l’hora de la valoració quins són els arguments? Per què ha fet més gols que els altres? Si la majoria els hi han posat als seus peus perquè introdueixin la pilota dintre la porteria. La valoració esportiva que la premsa de primera línea fa dels jugadors normalment no la comparteixo. No es valora el comportament de tot el temps de joc, només la sort d’una o dues jugades. No és just. El millor jugador d’un equip fa més errades que encerts i a l’hora del conjunt pot més l’amiguisme que no pas el jugador millor situat per poder rebre el passi. No és cap mentida afirmar que més d’un jugador, per exemple a Can Barça, pel control de la pilota, de l’espai, de la visió del joc són mereixedors de guardons i no els reben perquè han de fer d’escolanets del fenòmen, que a l’hora de la veritat ho deu tot als escolanets. La supervaloració esportiva d’un jugador va lligada a la valoració económica que és una autèntica vergonya, una befa humana i una injustícia social. Es converteix l’esport en un desequilibrador pervertint la seva funció educadora i social. Sóc conscient de la duresa de les meves afirmacions. Però m’agrada valorar els jugadors per la seva qualitat i sincerament no hi veig tanta diferència. El problema rau en el fet que la gran economia necessita el joc de l’esport fonamentalment del futbol amb la col·laboració de la televisió, que no és un servei al públic sinò que se serveix del públic, básicament les teles privades. I dissortadament aquest joc li va com anell al dit a la política malgrat faci veure el seu interés perseguint el defraudador, perquè només l’interessen els diners i no es procupa d’un esport digne a nivell humà. I quan afirmo digne em refereixo a l’esport com mitjà de subsistència també. Em sap greu, per la festa de la pilota i bota d’or palesa la gran corrupció dominant al voltant d’interessos econòmics. S’han d’atorgar premis? Sí, però verdaders i justos.