L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dilluns, 12 de desembre del 2016

Carta oberta als jugadors del BM Granollers



El proper cap de setmana teniu davant vostre un repte. Els reptes no han de fer por, tot el contrari, generar confiança si es té fe en un mateix. Jo ni tinc molta de fe en el vostre equip. La majoria no em coneixeu. La meva vida em porta per altres camins aliens a l’esport però sento l’esport i estimo el BM Granollers. El dissabte, el vostre contrari, que no enemic, serà l’equip propietari de la pista. Però no una sentència abant maxt. He seguit alguns partits vostres per televisió, entre ells el d’Ukrainia i si m’ho permeteu he de fer-vos una observació. A les segones parts sou els mateixos jugadors que els de les primeres i també les podeu dominar. A Lleó tindreu un enemic que voldrà dominar des d’el primer minut. I aquesta pot ésser la gran arma vostra. No perdeu la moral, la victòria s’assoleix si el marcador està a favor quan l’àrbitre xiula el final. No penseu en res més que vosaltres podeu, La tècnica la teniu, la confiança, ni perdent l’heu de perdre perquè al final guanyareu, a les grades heu de sentir, encara que absent, que l’afició us recolza i us aixorda empenyent-vos. Però hi ha un tema molt important que us ha de donar ales. Esteu en la línea dels millors. I en aquesta línea hi ha un jugador important, la sort, busqueu-la. Una de les maneres de buscar-la és no enfrentar-se amb els àrbitres. No els hi porteu la contrària. Sigueu raonables amb la mà estesa. Un àrbitre respectat, és un amic invisible a la pista, no fa mal procura ser just amb qui el tracte amb educació i esportivitat. Els errors arbitrals, els pitjors, no és el desconeixment, són els nervis que impideixen ser neutral i posant-hi tota la voluntat involuntàriament s’equivoca. No caigueu en aquest perill. Per què ho dic. Per experiència. Alló millor que pot fer un àbitre és no regalar res, ser just. I encara que no ho sembli, aquest comportament depèn en gran part dels jugadors i dels tècnics. I una observació, davant d’un públic contrari als visitants, l’esportivitat de l’equip de fora sense escarafalls, sinò amb educació i callant pot decantar l’arbitratge. Perdoneu la meva intromissió, però estic convençut que podeu guanyar la Copa. Voler és poder.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada