LA XIULADA TINDRÀ EFECTES ANTISANCIONADORS.

.No hi vaig ser present al Camp Nou, però la meva ànima va xiular. I ho va fer perquè entenc que també és constitucional. En el preàmbul, la Nació Espanyola, que rep el poder del poble, com ho reconeix l’article 1,2, proclama:” Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com expressió de la voluntat popular. Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions” Democràticament no és necessari un acord absolut, ho demostra el fet de governar el PP. Les minories democràticament tenen dret a manifestar-se i castigar-ho, opino, que és inconstitucional. És una demostració que hi ha una considerable expressió popular, que vota i atorga poder que no hi està d’acord, i constitucionalment és lícit i legal. I una xiulada en un estadi de futbol és una de les formes que el poble té a les seves mans. No han xiulat a Madrid l’equip francès jugant contra Espanya? Però i el respecte que es mereixen els ciutadans, tots? I ni el PP, ni el PDSOE són models de respecte a ciutadans de Catalunya i d’Euskadi, que constitucionalment, de moment, encara són espanyols. Tenen dret constitucional de dissentir. És vergonyós com la lectura de la Constitució desvirtua al llarg dels seus capítols els bons propòsits del preàmbul i els pactes internacionals en que el redactat espanyol de la Constitució s’hi emmiralla. La xiulada va fer mal a qui no és demòcrata. Però hi ha una xiulada que és molt millor i que actuarà amb els drets a la mà. Deportivament Catalunya només interessa a l’estat per sortir a la foto. I el partit de Copa Bilbao- Barcelona era una bona oportunitat. Espanya no reconeix internacionalment els mèrits esportius dels catalans, dels que en té les vitrines plenes. Aquestes vitrines tindran l’efecte boomerang. Sancionaran antidemocràticament Catalunya i Euskadi, perquè no és el Barça i al Bilbao, són les seves nacions que volen esborrar del mapa i l’esport manipulat pot ser un esborrador important. Però, l’esport a Catalunya és un element cabdal d’identitat. Espanya va poder participar en els Jocs Olímpics d’Amsterdam perquè uns catalans fundaren el COE, amb seu a Barcelona. La llista és molt llarga. El primer olímpic de Barcelona és del segle I. Espanya ha de valorar millor l’esport català i la seva força. La sanció contra la xiulada pot convertir-se en una molt important sanció del sancionador. Al temps. És opinió de l’avi que estima l’esport.