BUSCAR TRES PEUS AL GAT

La xiulada del Camp Nou amb la seva transparència i manca de violència es vol presentar a l’opinió pública com un greu delicte i greuge nacional quan l’Audiència va declarar que la mateixa xiulada, fa uns anys a València, no era delicte. Però al PP l’interessa com el pa que menja acusar Catalunya i a Euskadi per assegurar el vots de les properes eleccions generals. I s’entan buscant els tres peus o els cinc, que també existeix com a dita. Els tres peus es refereix a complicar i els cinc a un  impossible. Però la situació política estatal necessita remoure cels i terra per no perdre protagonista. Davant d’aquesta actuació d`’urgència contra Catalunya per què no actuen també com cal quan en els camps i estadis d’Espanya s’insulta i es befa als equips catalans i s’insulta la seva bandera. La Delegació Nacional d’Esports, representada pel seu president, té molt mala memòria de com l’Esport Català ha defensat l’honor esportiu d’Espanya al món. Catalans eren els jugadors d’Hoquei sobre patins que assoliren per a Espanya el Primer Campionat del Món. I tots els títols d’aquest esport els han guanyat per majoria aplastant jugadors catalans. Per què Espanya va poder participar amb la Selecció de Futbol els anys 20 en els Jocs Olímpics? On es fa fundar el COE? Quants jugadors catalans formaven la Selecció Espanyola dels Campionats del Món de Futbol l’any 2010? Em podria citar tots els títols mundials i internacionals que equips d’esports catalans, que molta gent d’Espanya no coneixen la seva existència, han portat a les vitrines de la nació espanyola? Hi ha alguna selecció espanyola en la que no hi deixin la pell jugadors catalans i jugadores catalanes? I per més INRI qui va fundar el Reial Madrid? Dos catalans. Una xiulada, que l’audiència diu que no és delicte, aixeca el crit el cel i els mèrits s’obliden i per més vergonya per a Espanya insulten el nostres equips, insults dels que no se’n salven ni els infantils, i en sóc, testimoni. Però encara hi ha un altre tema per fer pensar a Espanya com s’equivoca. Els Jocs Olímpics de Barcelona. Sí, Samaranch era català i president del COI, però la primera intenció era atorgar-los a la capital d’Espanya. Però l’Espanya deportiva no va saber

guanyar-se una candidatura, que no va presentar, i tenia a la butxaca. Samaranch no és persona de les meves preferències, tot i que fou ell que m’atorgà la medalla de bronze de l’Ajuntament de Barcelona al mèrit esportiu escolar. Però era una persona extraordinàriament política per promocionar-se i els polítics de l’estat, tan bons, no ho sospitaren tan sols. I quantes candidatures han perdut? I és precisament aquesta feble filosofia de l’esport que els porta a actuacions com la present de sancionar una xiulada quan l’audiència nacional havia reconegut uns anys abans que era un dret constitucional. Una sanció que és perillosa perquè profetitza un efecte boomerang. Ull”. Ho pensa l’avi que estima l’esport.