No és un dels millors dies. Està gaire bé apartat de
tot. Vol pensar i no sap què. Celebrarà la revetlla al costat de la dona que
estima. Però són moltes les revetlles amb significats diferents. Quan era un
nen i vivia amb els avis i els oncles, la nit de Sant Joan tenia l’encís de la
foguera. De llenya no en faltava. Estaven envoltats de boscos i la pila no
suposava gaire feina. Però era un foc i no entenia res. Recorda el foc d’un any
desprès de la guerra. Pels voltants de la
casa de pagès s’hi trobaven gran quantitat de cartutxos preparats per a
ser disparats. I aquell any se’n van llençar un bon grapat al foc de Sant Joan.
Es van sentir els xiulets de les bales, però no van fer mal a ningú. Els marges
dels camps foren el seu punt de mira. Ara, de gran quan hi penso, em dic, quina
imprudència. L’avi i l’oncle no ho sabien. Fou joc de la canalla. La
inconsciència dels fruits d’una guerra. Les nits de Sant Joan en la vida de l’avi
foren de signe molt dispar. Ara, superats els vuitanta, li torna a donar valor
a la revetlla. Però, què significa per ell aquesta nit? Una pregunta que no ha
contestat mai. La nit dels silencis dels seus records més íntims i en
particular un, el de la mare que va perdre amb prou penes quatre anys. Celebrar
la revetlla amb la mare al costat, no sap què és. Poèticament s’ho imagina però
no recorda cap petó de la mare a la revetlla de Sant Joan. Han passat molts
anys. Vuitanta sis. La celebrarà. I en el cor hi portarà la filla i els néts i
la persona que estima. I serà el seu cor qui donarà sentit a la nit del 24 de
juny de 2015. Viurà un silenci, eloqüent, només ell l’escoltarà, però n’hi
haurà prou per sentir-se molt feliç. Per que a la seva vellesa ha entès què vol
dir estimar. I enguany la presència de l’amor al bell mig de la societat el
preocupa i es pregunta, com hom puc fer perquè l’injecti a les venes de la
humanitat, perquè tota ella sigui un xic més feliç? L’avi està convençut que la
felicitat serà universal si primer és individual, de totes les persones. Ell
aquesta nit ho serà, amb el desig de que ho sigui tothom. Però ho sap molt bé
que no serà realitat. I aquest serà el núvol que enfosquirà un xic la seva
existència. Què pot fer un avi de més de vuitanta pel bé de la humanitat? Òbviament
ser bona persona ell, perquè si ho és la seva imatge despertarà el desig d’altres
persones. Aquesta revetlla l’ha convençut una mica més, que per treballar per
la felicitat dels altres és imprescindible ser una bona persona i un bon
missatger com Joan Baptista, vestit de pell i alimentant-se de mel i llagostes silvestres. En una paraula, les
bones persones són humils, sàvies i amb el seu comportament alliçonen i
convencen. L’exemple de Joan Baptista, encara és vigent al segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada