L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimarts, 23 de juny del 2015

EL 23 DE JUNY UN DIA SINGULAR PER L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT



No és un dels millors dies. Està gaire bé apartat de tot. Vol pensar i no sap què. Celebrarà la revetlla al costat de la dona que estima. Però són moltes les revetlles amb significats diferents. Quan era un nen i vivia amb els avis i els oncles, la nit de Sant Joan tenia l’encís de la foguera. De llenya no en faltava. Estaven envoltats de boscos i la pila no suposava gaire feina. Però era un foc i no entenia res. Recorda el foc d’un any desprès de la guerra. Pels voltants de la  casa de pagès s’hi trobaven gran quantitat de cartutxos preparats per a ser disparats. I aquell any se’n van llençar un bon grapat al foc de Sant Joan. Es van sentir els xiulets de les bales, però no van fer mal a ningú. Els marges dels camps foren el seu punt de mira. Ara, de gran quan hi penso, em dic, quina imprudència. L’avi i l’oncle no ho sabien. Fou joc de la canalla. La inconsciència dels fruits d’una guerra. Les nits de Sant Joan en la vida de l’avi foren de signe molt dispar. Ara, superats els vuitanta, li torna a donar valor a la revetlla. Però, què significa per ell aquesta nit? Una pregunta que no ha contestat mai. La nit dels silencis dels seus records més íntims i en particular un, el de la mare que va perdre amb prou penes quatre anys. Celebrar la revetlla amb la mare al costat, no sap què és. Poèticament s’ho imagina però no recorda cap petó de la mare a la revetlla de Sant Joan. Han passat molts anys. Vuitanta sis. La celebrarà. I en el cor hi portarà la filla i els néts i la persona que estima. I serà el seu cor qui donarà sentit a la nit del 24 de juny de 2015. Viurà un silenci, eloqüent, només ell l’escoltarà, però n’hi haurà prou per sentir-se molt feliç. Per que a la seva vellesa ha entès què vol dir estimar. I enguany la presència de l’amor al bell mig de la societat el preocupa i es pregunta, com hom puc fer perquè l’injecti a les venes de la humanitat, perquè tota ella sigui un xic més feliç? L’avi està convençut que la felicitat serà universal si primer és individual, de totes les persones. Ell aquesta nit ho serà, amb el desig de que ho sigui tothom. Però ho sap molt bé que no serà realitat. I aquest serà el núvol que enfosquirà un xic la seva existència. Què pot fer un avi de més de vuitanta pel bé de la humanitat? Òbviament ser bona persona ell, perquè si ho és la seva imatge despertarà el desig d’altres persones. Aquesta revetlla l’ha convençut una mica més, que per treballar per la felicitat dels altres és imprescindible ser una bona persona i un bon missatger com Joan Baptista, vestit de pell i alimentant-se de mel  i llagostes silvestres. En una paraula, les bones persones són humils, sàvies i amb el seu comportament alliçonen i convencen. L’exemple de Joan Baptista, encara és vigent al segle XXI.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada