IMPORTÀNCIA DE L’ESPORT EN LA SOCIETAT

No és pot negar que l’esport, en l’actualitat, és un moviment social de gran intensitat i d’una capacitat de convocatòria immensa. Proves en són l’interés del gran capital per fer-se’l seu. I en aquest capítol hi trobem la degradació ètica i humana d’aquest factor social extraordinari. L’evolució de la societat, des de sempre, ha dimensionat les seves necessitats d’acord amb les seves capacitats. L’esport actualment és un proveïdor social en el marc de la formació integral del ser humà. I dic integral perquè la formació humana no és només psíquica sinó que també física i la persona és la integració en una sola unitat del físic i del psíquic. Amb la circumstància que són complementaris i sense un d’ells la formació esdevé desequilibrada. I l’esport, no és l’únic, però sí un factor molt protagonista. No hi ha part corporal que no pugui rebre els efectes d’un esport. Hi ha esports per totes les exigències físiques del ser humà. L’esport és l’evolució d’una necessitat de supervivència bàsica per una altra de complementar la supervivència amb una activitat lúdica. Coordinar el treball, l’esbargiment i el repòs. És veritat que molts esports en l’actualitat han esdevingut treballs per la subsistència bàsica sense perdre la seva condició de joc. És la naturalesa que sap conjugar tots els elements al seu abast en benefici de la societat humana. Al segle XXI l’esport és un element indispensable de progrés en una convivència en pau. Però allò que manca és precisament la pau en la convivència i l’esport està manipulat per aquesta mancança. I per aquesta raó l’esport professional dels nostres dies és un model més del desequilibri social injust que fa molt rics a uns pocs i pobres a la majoria. L’esport també hi té molt a dir i a fer en el reciclatge social cap a la justícia i la veritat, que són la base d’una comunió universal. El meu pensament no s’oposa a les organitzacions mundials i internacionals, tot el contrari, són útils i necessàries però cal un reciclatge. Ho palesa el fet recent de la dimissió del President de la FIFA, pocs dies de la seva manipulada reelecció, per escàndols de corrupció. La lluita contra la corrupció és indispensable, per a un esport més net i una necessitat més justa, la retirada del poder de totes les persones que dirigeixen i presideixen entitats corruptes. Primer, el reciclatge de les persones i el de les entitats vindrà tot sol. És una llàstima que la capacitat formativa de l’esport pateixi la manipulació de mentalitats que tot ho subordinen a les seves voluntats. Quan es produiran les dimissions de les autoritats esportives desautoritzades pels fruits podrits de la seva direcció? L’esport, com la societat, ho necessita. La societat civil, al menys la catalana que conec, hi aporta molt. Per què no se l’escolta?