SANCIONAR LA COHERÈNCIA ÉS INHUMÀ

Una de les probes del desprestigi en que ha caigut nacionalment i internacional la política rau en el fet d’una actuació antidemocràtica, per no dir dictatorial, castigant l’expressió coherent de les persones. Per què la sanció espanyola contra el FC Barcelona i l’anunciada de la UEFA tenen una intencionalitat directa de desprestigi de la nació catalana. Les dues sancions tenen, com excusa una entitat esportiva, que per altra banda es mou entre l’élite mundial, i el fet de ser catalana els hi proporciona un grau més de possibilitat desprestigitadora. Castigar un club per una falta, que no ho és, més aviat un dret natural d’expressió, defineix una greu feblesa moral del sancionador, tingui el nivell que tingui, nivell que com a persones el manipulen i el desvaloren. És una llàstima. Personalment aquesta possible sanció em causa la mateixa sensació de poder absolutista de la Unió Europea respecte a Grècia. És possible que a la primera de canvi,tant Europa com la UEFA se’n surtin amb la seva però tinc l’esperança que en un termini no massa llarg el poble grec i català giraran la truita, però no aniran sols, perquè també els imitarà Europa. És humanament indefensable aquella política que es renta les mans davant la misèria de la gent i se seu a la taula com els salvadors del món. Ja sé que se’m dirà que no barregi conceptes, política i esport, i el que no barrejo són els conceptes perquè defenso en la meva doble acusació drets fonamentals de les persones, com són el dret a la dignitat i el respecte a la vida, que el diner manipulador els hi nega. Un poble, que seguint una entitat que el representa i el representa a un gran nivell, no tingui dret a manifestar la seva alegria i la seva identitat natural recolzant-la amb la seva presència, no fa res més que manifestar una vessant dels valors humans, que en aquesta oportunitat, els defensava i practicava amb l’esport. Sancionar negativament aquest comportament no és res més que una manipulació descarada de l’esport negant-li el dret a representar la seva gent. El FC Barcelona, és una entitat catalana, representa a Catalunya, independentment que per polítiques egoistes l’obliguin a portar la documentació espanyola. En aquesta oportunitat també, quan arribi el dia, agrairem a la UEFA el seu suport vers la independència. I aleshores jugar a Europa portant estelades serà la normalitat. Amb el respecte humà aquesta normalitat també hauria de donar-se en l’actualitat. No sóc cap fan del Barça,però sóc català i desitjo lo bo i millor per a Catalunya i des de la meva experiència en el món de l’esport, el futbol també ens ajuda a ser independents. No puc acabar aquest comentari sense opinar que la UEFA fa un  trist favor no només a l’esport, sinó també a Europa.

EL 23 DE JUNY UN DIA SINGULAR PER L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT

No és un dels millors dies. Està gaire bé apartat de tot. Vol pensar i no sap què. Celebrarà la revetlla al costat de la dona que estima. Però són moltes les revetlles amb significats diferents. Quan era un nen i vivia amb els avis i els oncles, la nit de Sant Joan tenia l’encís de la foguera. De llenya no en faltava. Estaven envoltats de boscos i la pila no suposava gaire feina. Però era un foc i no entenia res. Recorda el foc d’un any desprès de la guerra. Pels voltants de la  casa de pagès s’hi trobaven gran quantitat de cartutxos preparats per a ser disparats. I aquell any se’n van llençar un bon grapat al foc de Sant Joan. Es van sentir els xiulets de les bales, però no van fer mal a ningú. Els marges dels camps foren el seu punt de mira. Ara, de gran quan hi penso, em dic, quina imprudència. L’avi i l’oncle no ho sabien. Fou joc de la canalla. La inconsciència dels fruits d’una guerra. Les nits de Sant Joan en la vida de l’avi foren de signe molt dispar. Ara, superats els vuitanta, li torna a donar valor a la revetlla. Però, què significa per ell aquesta nit? Una pregunta que no ha contestat mai. La nit dels silencis dels seus records més íntims i en particular un, el de la mare que va perdre amb prou penes quatre anys. Celebrar la revetlla amb la mare al costat, no sap què és. Poèticament s’ho imagina però no recorda cap petó de la mare a la revetlla de Sant Joan. Han passat molts anys. Vuitanta sis. La celebrarà. I en el cor hi portarà la filla i els néts i la persona que estima. I serà el seu cor qui donarà sentit a la nit del 24 de juny de 2015. Viurà un silenci, eloqüent, només ell l’escoltarà, però n’hi haurà prou per sentir-se molt feliç. Per que a la seva vellesa ha entès què vol dir estimar. I enguany la presència de l’amor al bell mig de la societat el preocupa i es pregunta, com hom puc fer perquè l’injecti a les venes de la humanitat, perquè tota ella sigui un xic més feliç? L’avi està convençut que la felicitat serà universal si primer és individual, de totes les persones. Ell aquesta nit ho serà, amb el desig de que ho sigui tothom. Però ho sap molt bé que no serà realitat. I aquest serà el núvol que enfosquirà un xic la seva existència. Què pot fer un avi de més de vuitanta pel bé de la humanitat? Òbviament ser bona persona ell, perquè si ho és la seva imatge despertarà el desig d’altres persones. Aquesta revetlla l’ha convençut una mica més, que per treballar per la felicitat dels altres és imprescindible ser una bona persona i un bon missatger com Joan Baptista, vestit de pell i alimentant-se de mel  i llagostes silvestres. En una paraula, les bones persones són humils, sàvies i amb el seu comportament alliçonen i convencen. L’exemple de Joan Baptista, encara és vigent al segle XXI.

XVII GRANOLLERS CUP D’HANDBOL

La Festa de l’handbol de base més important d’Espanya i una de les de més èxit del món. Una declaració de principis de la transcendència de l’esport de base. El BM Granollers des dels anys inicials de la seva fundació ha mimat l’esport de base amb una dedicació de matrícula d’honor que setanta anys desprès no només es mereix sinó que ha esdevingut patrimoni del club. Aquesta dedicació a l’esport escolar, que té la seva principal demostració en el Trofeu Coaliment, continua amb la internacionalització que suposa la Granollers Cup. El BM Granollers, encara que només fos pel treball desenvolupat en l’edat escolar, és mereix que les institucions li garanteixin la continuïtat del seu ser facilitant-li i ajudant-lo a solucionar el finançament de la seva existència perquè no és ell que l’ha encarit sinó que les circumstàncies li han posat més difícil. Penso sincerament que el treball del BM Granollers no rep el reconeixement institucional que es mereix a nivell econòmic i que per la seva tasca es mereix. I malgrat tot militen en posicions d’honor no només els equips de Divisió Honor sinó totes les categories de la base, des d’alevins a segons equips. I si la feina esportiva del BM Granollers és excel·lent en l’elit, afegint-hi les organitzacions complementàries del ser de l’entitat, arribem a la matrícula d’honor. Per què de Matrícula d’Honor és l’organització d’enguany de la Granollers Cup que se celebrarà entre els dies 24 i 28 d’aquest mes de juny amb una participació rècord. Si han inscrit equips de quatre continents i 18 països, donant-li una dimensió mundial. Els equips masculins i femenins des d’alevins a júniors són 347 i el nombre d’esportistes supera els 4000. El 56% són masculins i el 44% femenins. Noruega és la nació amb la màxima participació amb 63 equips amb la curiositat que 54 són femenins i 9 masculins. L’èxit de l’organització que any rere any creix gairebé en proporció geomètrica ha aconsellat la celebració d’aquest esdeveniment mundial no només a Granollers sinó que s’ha portat a Les Franqueses del Vallès, a Canovelles i a Vilanova del Vallès. Com avi que estima l’esport i d’una manera peculiar el BM Granollers, aquestes celebracions de l’esport de base em transporten als anys dels Campionats Escolars arbitrant partits amb el President emblemàtic Emili Botey, que des d’on està gaudeix i aplaudeix els èxits del club que va fer internacional i un gran campió de l’esportivitat.

UNA VICTÒRIA QUE ADMIRA EL MÓN I L’ESTAT ESPANYOL SE N’AVERGONYEIX

El Barça i la Juventus van regalar als  milers de milions d’espectadors televisius un gran espectacle esportiu en el que l’emoció i l’ai al cor en cada afició li donaren un valor afegit de gran espectacle, també amb les errades pròpies d’una activitat humana. Personalment l’absència del rei d’Espanya i del president del Govern  no em va causà cap recança i si algun retret puc fer-hi és que palesà la feblesa qualitativa política d’un governants, que davant d’un esdeveniment internacional del que n’era protagonista un equip oficialment espanyol, fossin incapaços de sobreposar-se al seu mal humor per culpa d’una xiulada que no saben, ni volen interpretar. Davant de les autoritats esportives mundials el punt negatiu li van posar les espanyoles, perquè les catalanes en sortiren més reforçades. Qui sí va estar a l’alçada fou el president de la Federació Espanyola, present a la llotja d’autoritats. La representant de l’estat, vicepresidenta del govern, no la vaig veure ni a la TV1 ni a TV3. Catalunya, sí, en sortí més creïble i l’estadi alemany fou testimoni de l’onejar de les senyeres, del cant del Barça i del clam d’independència en el minut de partit habitual. Davant de l’evidència, m’he preguntat si a l’estat li feia vergonya ser present a la llotja per culpa d’un equip català però que oficialment figurarà en el seu llibre com un campió espanyol de la Copa d’Europa. Una trista manera de manifestar el seu amor a la seva pàtria, que no considero la meva, malgrat oficialment ho sigui. Quan escric aquestes ratlles no he llegit cap comentari de premsa espanyola ni tampoc he perdut el temps consultant les xarxes, que imagino la quantitat d’insults que vomitaran. Per una orella m’entren i per l’altra em surten. Em quedo amb la realitat del partit i amb la gran lliçó de civisme i de passió esportiva regalada per les dues aficions, la del Barça i la de la Juve. I alguns detalls em van cridar l’atenció. Les abraçades de Platini a Luis Enrique i a Xavi Hernández i com el president de la UEFA acompanyà al capità del Barça amb el trofeu fins a l’indret on tots els jugadors esperaven el lliurament que amb un gest molt significatiu donà a Xavi. Platini semblava un jugador més del Barça. Detalls, el fill de Piqué passejant a la gespa amb el seu pare, Messi amb el seu fill a coll i una imatge molt emotiva les filles de Luis Henrique onejant la bandera quatribarrada al bell mig del camp. Tot un símbol. Veritablement l’espectacle esportiu em va fer passar una bona estona, i reconec que la victòria, tal com es desenvolupà el partit, tant podia caure d’una banda com d’una altra i penso que ho feu de la banda del millor. Però jo, l’avi que estima l’esport, em quedo amb l’espectacle enorme de la gent i amb el desencís d’unes autoritats que no van estar a l’alçada del moment. Sortosament la qualitat catalana fou excel·lent.

IMPORTÀNCIA DE L’ESPORT EN LA SOCIETAT

No és pot negar que l’esport, en l’actualitat, és un moviment social de gran intensitat i d’una capacitat de convocatòria immensa. Proves en són l’interés del gran capital per fer-se’l seu. I en aquest capítol hi trobem la degradació ètica i humana d’aquest factor social extraordinari. L’evolució de la societat, des de sempre, ha dimensionat les seves necessitats d’acord amb les seves capacitats. L’esport actualment és un proveïdor social en el marc de la formació integral del ser humà. I dic integral perquè la formació humana no és només psíquica sinó que també física i la persona és la integració en una sola unitat del físic i del psíquic. Amb la circumstància que són complementaris i sense un d’ells la formació esdevé desequilibrada. I l’esport, no és l’únic, però sí un factor molt protagonista. No hi ha part corporal que no pugui rebre els efectes d’un esport. Hi ha esports per totes les exigències físiques del ser humà. L’esport és l’evolució d’una necessitat de supervivència bàsica per una altra de complementar la supervivència amb una activitat lúdica. Coordinar el treball, l’esbargiment i el repòs. És veritat que molts esports en l’actualitat han esdevingut treballs per la subsistència bàsica sense perdre la seva condició de joc. És la naturalesa que sap conjugar tots els elements al seu abast en benefici de la societat humana. Al segle XXI l’esport és un element indispensable de progrés en una convivència en pau. Però allò que manca és precisament la pau en la convivència i l’esport està manipulat per aquesta mancança. I per aquesta raó l’esport professional dels nostres dies és un model més del desequilibri social injust que fa molt rics a uns pocs i pobres a la majoria. L’esport també hi té molt a dir i a fer en el reciclatge social cap a la justícia i la veritat, que són la base d’una comunió universal. El meu pensament no s’oposa a les organitzacions mundials i internacionals, tot el contrari, són útils i necessàries però cal un reciclatge. Ho palesa el fet recent de la dimissió del President de la FIFA, pocs dies de la seva manipulada reelecció, per escàndols de corrupció. La lluita contra la corrupció és indispensable, per a un esport més net i una necessitat més justa, la retirada del poder de totes les persones que dirigeixen i presideixen entitats corruptes. Primer, el reciclatge de les persones i el de les entitats vindrà tot sol. És una llàstima que la capacitat formativa de l’esport pateixi la manipulació de mentalitats que tot ho subordinen a les seves voluntats. Quan es produiran les dimissions de les autoritats esportives desautoritzades pels fruits podrits de la seva direcció? L’esport, com la societat, ho necessita. La societat civil, al menys la catalana que conec, hi aporta molt. Per què no se l’escolta?