L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimarts, 27 de febrer del 2018

Una foto de l’Hanbol Granollers que porta cúa


Personalment no em va agradar la publicitat de la fotografia però penso que he entès el fet. Undargarin, malgrat tot l’enrenou polític, judicial i económic, estic segur que encara sent l’esport de l’handbol que el feu famós. Dissortadament una altra fama li ha barrat moltes portes. Hem d’entendre la seva situació actual a Suïssa, que penso no és on hauria d’estar, però com a persona té tot el dret del món a defensar-se i procurar la seva llibertat, que en l’actualitat no és justa i sí, manipulada. Té possiblement més culpa la política i la justícia espanyoles que no pas ell i estic convençut que sense el recolzament, que tenia per estar casat amb qui està, no hauria comès els delictes castigats amb presó a la que no ha entrat i segurament no hi entrarà mai. Per aquelles raons difícils d’explicar viu lliure a Suïssa. Una pregunta, els seus amics que van a Suïssa no poden relacionar-se amb ell? Tinguem present que en la seva etapa de jugador del FC Barcelona tenia força amics a Granollers dintre l’handbol local. Si el BM Granollers juga a Suïssa no pot anar a veure el partit i saludar els seus amics? Penso que humanament seria un comportament a l’alçada de la injusticia que se li permet viure. Saludar un amic, no significa aplaudir els errors. Si es volien fer una foto, per què no? Publicar-la, penso que ha estat una irreflexió i un error. És el retret que jo li faig. Però hem pensat que aquesta visita i aquesta foto el puguin haver confortat vivint el problema que viu, que malgrat en llibeertat, està senyalat arreu on vagi? L’humanisme no està renyit amb l’amistat i amb la comprensió. A un amic li ha de saber molt de greu una problemàtica com la que comento i donar la mà en temps difícils és molt important per ajudar a tornar a la nornalitat. El BM Granollers no ha de sentir-se ofès per rebre la seva visita i acompanyament de l’equip durant el partit. Rebre’l, allargant-li la mà fou un acte de civisme i creatiu de bona convivència. El culpable, i ell ho és, davant de fets com el que comento es deuen sentir més animats per recuperar la credibilitat perduda i ajudar és humanitat. No aprobo la publicació de la foto, no per què ho trobi malament sinó perquè s’ha de tenir cura de la imatge del club i no tothom reacciona igual i tenir cura de reaccions culpabilitzadores és obligat. Només afegir, que em sap greu la pèrdua del partit, però estic convençut que diumenge superarà el BM Granollers la diferència de tres gols. La meva felicitació per endavant. A guanyar  amb el crit del club “pit i collons”. Crit de l’etapa de Pep Vilà.

1 comentari:

  1. Bona tarda Joan! Ens agradaria parlar amb tu. El nostre correu és direccio@lajornadadelvalles.cat

    Moltes gràcies! www.lajornadadelvalles.cat

    ResponElimina