L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimarts, 13 de febrer del 2018

L’esport del gel enamora l’avi que estima l’esport


El cap de setmana de la segona setmana de febrer l’avi va gaudir la sort de trobar la retransmissió del partit d’hoquei sobre gel entre el Puigcerdà i el Barcelona. Certament que fou una estona de somnis. L’esport del gel és un dels més estimats per l’avi. Amb ell va merèixer la medalla d’argent de la Federació Catalana de patinatge sobre gel. L’avi el Puigcerdà el porta al cor. Ell en va ser promotor els anys cinquanta del segle passat quan una onada de fred va originà una capa de gel de més de mig metre de gruix, de tal manera que la gent podia passejar-hi tranquil·lament creuant el llac en totes direccions. Si no recordo malament era l’any 1956. I comprovà seixanta anys desprès com familiars i amics dels iniciadors de l’esport del gel tornaven a patinar damunt del llac gelat, desvetllà una emoció intensa. Fou una llàstima que per segons es perdès un partit que el Puigcerdà tenia dominat. La veterania de jugadors professionals del Barça va posar-hi la cirereta i encara que fos amb dubtes, els àrbitres el declararen triomfador. A mi em va fer la impressió en la repetició de la jugada per tele que el rellotge ja havia sonat quan es va fer el gol. De totes maneres cal felicitar al Puigcerdà perquè és un model de deportivitat i fa més de mig segle que és protagonista del gel a Catalunya i a Espanya. El primer Campionat de Catalunya d’Hoquei sobre gel el van jugar a Núria el Club Alpí Núria i l’Escola Pia de Puigcerdà, dirigida per Pere Dosta, jugador i capità amb el resultat de 2-1 favorable al Núria.
L’any 1956 al bell mig del llac es va jugar el primer partit d’hoquei sobre gel a Puigcerdà en el marc d’una festa amb un partit, curses de patins i patinatge artístic.Viuen jugadors d’aquest partit que eren jovenils i ara superen els setanta anys i que estarán molt contens de contribuir en l’efemèride amb la seva presència. Era un diumenge i unes tres mils persones segons La Vanguardia en foren testimonis. I aquella, explicada en dos llibres de la història del club escrits pel Sr. Busom, fou el llençament de l’actual club, que enguany celebrarà els 60 anys de la seva fundació, recordant un torneig internacional amb el Puigcerdà, bàsicament amb alumnes dels escolapis i jugadors de la Cerdanya, el Núria i un equip suïs, que també portava patinadors d’artistic, Es va jugar en la pista construida a la banda nord del llac  i fou el llençament definitiu d’aquest esport a la Cerdanya. Hi ha molts noms a recordar i la memoria em falla però dos noms foren l’ànima, un d’ells en Joan Ramon,q.e.p.r, i l’altre Pere Dosta, també traspassat. I en aquells anys unes dades significatives, un dels fundadors feia els estics i un altre, feia patins de gel. Una autèntica lliçó de com es fa més volent que podent. En el festival de gel al bell mig de l’estany hi fou present la premsa de Barcelona i el NODO. Fou un triomf de l’esport, Puigcerdà amb el seu capítol en el llibre de la història de l’esport a Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada