La qualitat que més em convenç der la pràctica esportiva és
la seva capacitat de configurador social. Totes aquelles altres circumstàncies
que directament o indirecta tendeixen a marcar diferències qualitatives són un llast que el bon
esportista n’ha de prescindir, oblidar i rebutjar. Guanyar o perdre no sempre
és mesura de millor o pitjor. Quan es perd amb qualitat l’esport hi guanya i la
convivència ho celebra. L’equip femení del BM Granollers palesà en el partit
d’anada de la Copa de la Reina una qualitat esportiva de matrícula d’honor
davant d’un equip de la mateixa qualitat i la diferència en el marcador feia
somiar. Somiar és sempre una empenta endavant. La empenta no va faltar però el
somni es va esfumar, i el bon gust esportiu queda. Amb tota sinceritat no m’ha
estranyat la remuntada de les gallegues i tampoc he deixat de confiar en les
granollerines. La competició es mesura pel lloc que s’ocupa en la classificació
i en poques ocasions es valora el fet de ser-hi. Personalment dóno més importància
al ser-hi que als títols, que tenen la
seva importància però també un xic de complicitat de menys-preu del
perdedor. I distingeixo molt bé qui menysté i qui no. I massa sovint el menysteniment
és una auto-acusació del perdedor. I aquesta condició condiciona massa la
psicologia del jugadoir o jugadora minvant-li facultats. I aquesta és una
lluita interior que el jugador o jugadora que la pateix veu com els seus
esforços traixen l’esforçs físic que es fa. Un exemple personal. Arbitrava un
partit d’handbol a Manlleu i dissortadament el meu arbitratge va ser força
dolent i com més procurava no equivocar-me, més errades feia. En la mitja part,
parlant amb un dels entrenadors, contesto a la seva pregunta: quan un jugador
teu s’equivoca massa, el pots fer seure al teu costat, el relaxes i pot tornar
a jugar recuperat. Però a mi no em substitueix ningú. Entenc el joc d’un equip
que lluita i s’equivoca massa sovint, perquè els sentiments poden ajudar a
guanyar però també d’acord amb les circumstàncies poden portar a a perdre. No
puc valorar el partit de les granollerines a Galizia, però estic segur, al
menys aixó he llegit, que van caure amb el cap ben alt i aixó esportivament és
una victòria. Aquestes paraules volen ser una felicitació per la campanya que
desenvolupen mantenint la categoría i lluitant entre les millors. Els títols no
trigaran. Sempre comento que la millor copa que ha guanyat l’equip senior del
BM Granollers és que no ha perdut mai la categoría a la pista. I espero poder
afirmar que aquesta és també la filosofia de l’equip femení. La qualitat és la
copa que pot assolir tothom, la copa trofeu només un equip. La competició busca
aquesta guardó. Ser esportista ho palesa la copa de la qualitat. Adéu a la Copa
de la Reina, però la primera la poden guanyar les granollerines. És una de les
facetes de l’esport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada