La derrota, que no fracàs, del Barça en la supercopa del
futbol espanyol ha fet saltar les alarmes. Quines? La qualitat de l’equip o els
comentaris de la premsa? Una consideració: Cristiano, no hi era, Messi, sí. Què
significa? Senzillament que els altres jugadors es mereixen una mica més de
respecte. La confiança de la premsa catalana, si és que n’hi havia, estava tota
dipositada en el jugador argentí. Per mí, un greu error. I ara tothom demana
fitxatges de renom perquè l’equip actual no mereix prou garanties. Gastar els
milions de Neymar en fenòmens, que en poden tenir el nom, però dubto de les
garanties. No em dedico a seguir el mercat del futbol, per una raó molt
senzilla, és indigne que una persona es converteixi en mercaderia. El primer
fracàs és aquest. No critico que el futbol sigui un treball per guanyar-se la
vida. Critico que el jugador sigui una mercaderia. Esportivament per a mi és
inacceptable i un insult a la humanitat. El resultat d’aquest mercadeig és que
la lliga espanyola va a buscar jugadors fora Espanya, suposadament perquè, ja
que parlem de mercadejar, les fàbriques espanyols de fer jugadors no són massa
bones. Parem esment. La Lliga Espanyola que es vanta de ser una gran lliga de
fama mundial, la configuren vint equips, amb un promig de 24 jugadors per equip
donaria 480 jugadors. Gairebé la meitat són estrangers, 211. Un equip, tots són
nacionals, cap estranger. Dos, en tenen 5; altres dos, 6; dos més, 7; dos, 9;
un, 10; dos, 11; un, 12; dos, 14; un, 15; un, 17; i un, 20. Fent un promig,
toquen 10 ½ per club. Si aixó és fer país, anem bé. Una altra aspecte, imagineu
la fuga de divises cap a l’estranger? Jo em pregunto, de què serveixen les
escoles de futbol dels clubs? Pensem en el Barça, és el club que té 17
estrangers i es vanta de la seva Masia. Fa molts anys que conec el seu
funcionament. Van fitxar jugadors del meu equip. Tan dolenta és la pedrera
catalana? Puc assegurar per experiència que és molt bona. Però el mercadeig s’arruinaria.
Una persona que havia treballat pel Barça em va contestar: li surt més econòmic
fitxar gent de fora. Aleshores, perquè mantenir les instalacions dedicades a la
formació? Una contradicció. I els seus, no volguts, triomfen fora i clubs
anglesos els hi prenen de les mans. Francament, no s’enten. El partit de la
supercopa jugat a Madrid no el vaig veure. La nit és per refer forces i està
preparat per la vida. I és curiós, no he llegit cap comentari de la necessitat
de treballar els tresors futbolístics de la pedrera. A Catalunya n’hi ha. Menys
mercadeix i més pedagogia. Més estalvi i més futur.
Els clubs petits treballen
molt bé i segur que molts entrenadors s’estiren els cabells al comprobar que dels
futurs valors catalans els clubs grans no en fan ni cas. Una mala solució quan
hauria de ser la bona, esportivament, pedagògicament, socialment i també
econòmicament. En una paraula, més justa, perquè els valors de la persona
mereixen un tracte i reconeixement just. Ja sé que se’m contestarà que es
funciona en un món global. D’acord, peró veritablement ho és de global? Afirmo,
seriosament, que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada