Del partit de la supercopa Barça-Madrid, jugat al Camp Nou
només en vaig veure mitja part i per TV3, no em va decepcionar perquè era d’esperar.
No culpo a la marxa de Neymar però sí una gran part de culpa al tractament que
des d’el club i la premsa se’n va fer. Ell a París i triomfant en el primer
partit i la resta a casa i perdent. Tant malament es va jugar? Jo pregunto, per
l’estona que vaig visionar, és que es va jugar a futbol? Quan en la meva juventut
pedagògica em vaig enamorar de l’esport com promotor de valors, eren els darers
anys dels cinquanta o primera meitat dels seixanta, em vaig sostcriure a una
revista francesa d’educacíó física amb la intenció d’informar-me i formar-me
esportivament. No existia encara l’INEF i l’esport progressava teòricament i
tècnica. No entenia ni idea, però la lectura, l’immerssió i el contacte amb el
món de l’esport i grans esportistes m’hi van introduir. Per què aquesta
explicació en relació amb el partit que comento? Per què les lliçons apreses em
fan entendre el partit del Barça. I recordo que nomès en vaig veure mita part.
Els conceptes que la revista francesa van gravar en la meva ment són: a) psicologia
dels protagonistes; b) saber moure’s pel camp; c) tècnica per xutar la pilota d’acord
amb els moments i d) técnica de jugar la pilota amb el cap. La part de partit
que vaig veure em va demostrar una psicologia individual pobra, sobre tot a l’hora
obligada del passi; una feble idea de situar-se en el camp per facilitar la
jugada per poder rebre en bones condicions la pilota; falta de visió de la situació
dels companys més ben situats per passar la pilota i una mancança força greu a
l’hora de l’automatisme del passi. L’estona que vaig veure el partit amb prou
feines es va arribar a porteria i la majoria de passis realitzats no van arribar
als conpanys sinò que els jugadors contraris guanyaven gairebé sempre la
partida. Què hi té a veure l’automatisme en el domini de la pilota?
Senzillament, un entrenament incomplert, deficiències en la direcció de la
pilota a l’hota del xut, no picar la part de la pilota per dirigir-la a la
dreta, esquerra, ras o enlaire. I l’automatisme s’assoleix amb pràctica per què
ets un geni. I massa xuts i rematades de cap, en el partit que comento, no eren
les que porten a l’èxit. No es rematava la pilota per la frontal com calia. I
per acabar d’espatllar-ho tot, fallava molt l’idea d’equip conjuntat. Ahir
també hi fou present la psicologia trident, que fou crítica i desfavorable en
el partit. La idea de la superioritat del trident va tenir efectes molt
negatius. Es notava a l’hora de buscar el company per fer el passi. I al no
trobar-lo la precipitació feia estralls. I, que em perdoni l’afició, ahir l’efecte
Messi va ser avisat. El Madrid el va anul·lar i cura! Els altres equips també
ho saben. Serà el martell castigador de la propera lliga. I em vaig adonar d’un
efecte des de dos factors. Un geni, quan ho és i és intel·ligent, ha de saber
moure’s pel camp per crear espais buits on els companys se n’adonin i puguin
canviar la jugada. No en vaig veure cap d’aquests moviments. Tot el contrari.
Tampoc vaig entendre que l’entrenador no li donès ordres des de la banda. En
una paraula: manca idees i en aquest partit, intel·lectualment massa pobre. I
amb aquesta pobresa el físic no respon com cal. Com jugarà el Barça el proper dimecres?
Pot passar de tot, també guanyar la copa, perquè la majoria de jugadors, de
classe en tenen. Però el diumenge la psicología no va estar al nivell que la
classe necessita. Un punt molt important, no hi havia al camp, l’esperit i la
il·lusió dels jugadors fets a casa. Hi trova a faltar el verdader esperit de la
Massia. Per pensar-hi. Més catalans, més pedagogia, més formació. Els diners
han de servir per fer brillar els genis de casa, que hi són. N’estic convençut i
amb experiència. Estic molt a prop dels noranta i ara em dedico a pensar,
observar, estudiar i escriure la meva filosofia de l’esport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada