La comèdia dels Neymar i els 222

Títol de l’article de Joan Beumala en L’Esportiu del 5-agost-2017. No sé per quina raó no sento gaire simpatia per l’articulista, però acostumo a seguir els seus comentaris. Estic d’acord amb el títol perquè ha estat una comèdia molt ben orquestrada però força negativa esportivament parlant. En la meva doctrina esportiva li dono una importància relativa als genis per què tard o d’hora acostumen a ser negatius. S’ha situat l’esport en el centre més negatiu dels valors humans perquè ha esdevingut fruit d’una economia manipuladora. Sense les xifres que s’hi mouen no hauria existit comèdia. Neymar ha estat una baldufa del diner malgrat les seves declaracions. Però anem a una afirmació de Beumala: “Futbolísticament amb la baixa de Neymar hi perdem moltíssim. I qui no ho vegi així, és que no té ni la més remota idea de futbol” Sr. Beumala, jo no ho veig com vos i encara no havieu nascut que tenia la meva escola esportiva, una de les especialitats el futbol. Dos dels jugadors de l’equip, El Sant Josep, de l’Escola Pia de Granollers, van arribar a jugar en el primer equip del Barça. I els petits i joves futbolistes me’n van ensenyar molt de la veritat del futbol. Dissortadament el gran capital està prostituint l’esport. I la fugida de Neymar del Barça n’és una proba. Amic, Beumala, en l’any 65 del segle passat, el Delegat del Juvenils del CF Barcelona em deia que era una barbaritat que es demanèssin en aquell temps 200.000 pts per un juvenil, quan un club ensumava que el volia el Barcelona. Fa massa anys que el diner està degenerant el futbol i l’esport en general. Neymar no va anar al PSG per nous reptes esportius superiors als del Barça i anà pels 222…amb sis ceros darrera. Serà el líder indiscutible a França, és possible si en el club hi existeix direcció amb millor filosofia futbolística, que ho veig difícil. I la comèdia executada tenia un objectiu clar amb un extraordinari joc als Estats Units a quin objectiu s’hi afegia la publicitat del jugador del Barça d’una firma xinesa. Estava molt ben planejat i no es podia destapar l’ampolla de les essències futbolístiques per entrar per la porta gran a França i  no perdre la milionària prima de renovació de fitxa que no compliria. Aquest segon, li ha sortit malament. No li vull cap mal, però a París no hi tindrà els jugadors del Barça que el feien brillar. Penso humilment que la directiva del Barça no va endevinar el camí. El silenci revelador del canvi de club, opino que la Junta Directiva l’havia d’haver destapat prohibint-li el desplaçament amb els seus companys si no posava els papers clars sobre la taula. És veritat que la clàusula de rescissió de contracte li donava la raó, però havia d’haver estat més noble. I una altra circumstància, al PSG hi ha dos exjugadors del FC Barceliona, un en actiu i l’altre en funcions executives i els dos van insistir sobre Neymar. No és aquesta la manera de demostrar que s’estima molt al club que t`ha donat fama i quan ets fora col·labores a pendre-li jugadors. Sr. Beumala, una gran comèdia però que fa molt de mal a l’esport i que el FC Barcelona també la representa en els seus fitxatges. Què significa sinò la clàusula de rescissió de contracte? La llei del més fort perque tot si val. L’ètica esportiva és un nom dissortadament, no una norma. Ha arribat a un punt tal que els valors del futbol i de l’esport són els colors dels bitllets de banc. Sr. Beumala, endavant amb els seus escrits, sempre s’hi apren.