La UEFA no té cap autoritat sobre mi

La UEFA, per molt internacional que sigui, és una entitat privada dedicada a l’esport i políticament no em pot demanar cap responsabilitat i molt menys quan no provoco cap aldarull d’ordre públic. Omplia l’ànima d’alegria i satisfacció, veure, jo per TV, les mils d’estelades que onejaven en el Camp Nou amb motiu del partit Barça- Cèltic. Fou la resposta de no tenir por l’onejar de la senyera i la xiulada a l’himne de la UEFA perquè la veu popular és sobirana a casa nostra i és corrupció pura i dura sancionar un club perquè els seus socis són persones lliures, tenen el dret d’opinar i amb les seves opinions i xiulades denunciar la injustícia de qui no té autoritat política. Les entitats esportives i la UEFA, ho és dintre de les seves competències, tenen el deure de presentar un joc nét, que ho fassi passar bé al públic i col·laborar en el manteniment de l’ordre públic, ordre que massa sovint s’esvalota per intervencions de qui no hi té autoritat. Si onejar una bandera és desestabilitzar la convivència esportiva, per què no sanciona també, malgrat no li pertoca, els partits dels clubs on s’enarboren banderes nacionals?  En un espai independentista una bandera nacional, seguint la filosofia que es practica, també pot causar desordres públics i més quan certes persones actuen per contrariar els que no pensen com ells. Penso honestament que si se sanciona un club esportiu per onejar a Catalunya l’estelada, la sanció l’hauria de complir la UEFA que no sap defensar el seu esport davant la política. La UEFA i les entitats dependents d’ella tenen el deure de que amb la pràctica de l’esport no se’n produeixin d’actes incívics i una de les formes amb una actuació esportiva de dignitat humana dels jugadors. La política que es practica en la forma de contractar i formar els jugadors promou massa sovint situacions d’enfrontaments innecessaris. La base de la convivència esportiva rau en la filosofia i política de l’esport que es defensa. I sincerament en aquest camp hi ha molt a desitjar. Dissortadament el futbol d’elit el controla una economia que té més de corrupte que de social perquè es dona més importància a un cop de peu que fa gol que a la persona que amb la seva forma de jugar demostra creativitat obsequiant amb un espectacle artístic i poètic amb els elements que en té i molts un bon jugador. Convertir una pilota en l’estrella que il·lumina amb la seva llum la ament dels espectadors és una font que regala gaudis i felicitat, sovint amanit tot amb aquella passió equilibrada, que reparteix petons i abraçades. En la pràctica esportiva s’hi belluguen totes les qualitats humanes, les positives i les negatives, la companyonia i l’odi, però malgrat les distàncies l’esport pot conciliar-les convertint les negatives en passions creatives moderades per la intel·ligència. Cridar, xiular, gesticular són expressions que denuncien i demanen un bon joc. Què fa la UEFA per aconseguir-ho? Només castigar i fer complir la llei, com acostumen a fer massa polítics amb els seus ciutadans. Em direu que es guardonen els millors jugadors, com per exemple la pilota d’or. Penseu que pedagògicament i humana aquest guardó és motiu de civisme i convivència? Massa sovint és tot el contrari. Per guardonar, s’ha de guardonar be amb veritat i justícia i quan se sanciona també ha de fer-se amb veritat i justícia. La primera norma de la veritat i la justícia rau en el fet de tenir competències pròpies, no d’altres institucions, que ja les compliran. De ser present al camp del Barça també hauria onejat l’estelada i xiulat l’himne de la UEFA. En aquest aspecte matrícula d’honor al CF Barcelona.