La humilitat en l’esport

Arbitrant un partit en el que tallava la violència, un jugador em va plantar cara amb “l’esport és cosa d’homes”. La resposta té una contra pregunta: què és l’home? A l’hora de valorar els valors, la humilitat no ho és considerada. Per què? Senzillament perquè la humilitat és aquella qualitat o virtut que enalteix l’home íntegra. És aquella virtut que independent de la realitat, valent o feble, alt o baix, intel·ligent o prudent, la persona hi posa tot el seu saber físic i psíquic en les seves obres, també en l’esport. Ser valent no suposa violència, ser humil no comporta covardia, senzillament ser valent i humil només la persona íntegra ho pot ser. I el que s’afirma de la persona també es pot referenciar als col·lectius. Acompanya a la valentia i a la humilitat, el respecte. I el respecte no es manifesta només amb paraules, sinó amb fets. Quan es parla molt de la  vàlua d’una persona o d’un equip, per comprovar la seva veritat són imprescindibles accions. I sovint els fets posen en evidència els efectes de la humilitat. La sorpresa de la humilitat del suposadament més feble i la sorpresa de la humiliació del suposadament més fort. I aquest missatge ens l’ha enviat el començament de la lliga nacional de futbol de la temporada 2016-2017, amb la derrota a domicili del FC Barcelona. No vaig seguir el partit per TV perquè no en segueixo cap per les teles de pagament, ho considero poc respectuós amb l’afició i encara menys amb la identitat dels clubs. El primer partit de lliga del Barça arribava desprès d’una campanya d’unes excel·lències que a l’hora de la veritat no ho foren. De qui és responsabilitat? De l’entrenador, sí. Dels jugadors, sí. Dels tècnics i directius, sí. També dels mitjans de comunicació, principalment dels programes esportius de TV3 que donen la impressió que només el Barça és important esportivament. Reconec que sóc molt, dur, però, amic lector, valora’ls si t’agrada l’esport. Referent al partit d’ahir, poques hores abans, l’entrenador havia dit que tots els jugadors eren molt bons. Per coherència tots havien de rendir a un gran nivell. Senzillament, penso que els hi va faltar humilitat i cal reconèixer, que el contrari per senzill i humil que sigui també pot guanyar. Són persones i les persones en les seves accions són imprevisibles. Possiblement és necessària valorar la persona en ella mateixa i oblidar-se dels fenòmens demanant-els-s’hi que no oblidin que són persones. L’entrenador va formar l’equip d’acord amb les seves idees, però quan va voler superar el desastre (per què en l’opinió de l’afició ho era), els fenòmens foren incapaços. El primer partit de lliga del Barça ha enviat un missatge clar i potent: valorar sí les qualitats de cada persona, però cal humilitat per fer-les lluir. I la humilitat és un ambient també i fa reconèixer el valor de cada jugador i com ho ha de manifestar a la pràctica. I en aquesta circumstància hi tenen molt a dir dos ambients: el de l’equip i el del carrer, sovint magnificat per la premsa. No me n’alegro, em sap greu, però és una lliçó molt important. I em sap greu perquè en la celebració de la Diada, l’equip més representatiu de Catalunya va perdre. Possiblement, com la història té cops amagats, ens envià un missatge dient, sigueu humils perquè en la humilitat hi ha la força que porta a la  victòria. Espero que la humilitat  porti al FC Barcelona a la celebració dels màxims guardons.